3 de gen. 2017

Escolta el llibre

Les noves tecnologies han permès que el tradicional llibre de paper hagi hagut de fer un lloc als nous benvinguts. Actualment accedir a les lletres té tantes variants que dècades enrere ens haurien semblat enginys d'una història de Jules Verne.
Avui dia, el llibre el pots trobar dins d'una tauleta o d'un e-book, que et permeten la possibilitat de portar deu enciclopèdies senceres i Las Obras Completas de Pio Baroja en uns mísers grams de pes. També pots navegar per internet i trobar les mil i una històries en una sola nit.
Però, inquiets com mai, esbrinem si hi ha altres possibilitats per accedir a la lectura. Fent l'ús del(s) discionari(s) busquem la paraula: Llibre. Ens defineixen la paraula Llibre com: 1. Conjunt de fulls escrits posats en l'ordre en què han d'ésser llegits, especialment reproducció impresa d'una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot. 2. Text o conjunt de textos o d'imatges que ocupen les pàgines d'un llibre. Ara doncs cerquem: Àudio: [del ll. audio, primera pers. sing. del pr. d'ind. del verb audīre 'oir', neologisme modern]. m ELECTRÒN/ELECTROAC Banda de freqüències corresponents al so audible normalment per l'home. Forma prefixada del mot ll. audire, 'oir', que indica relació amb l'audició o amb les ones audibles.
I per anar a petar on volem arribar, fem un matxambrat dels dos mots anteriors per cercar el que busquem: audiollibre.
Aquí hi tenim algun entrebanc. Al diccionari de casa no s'hi contempla aquest mot -culpa nostra perquè caldria reposar-n'hi un dels de les renovades edicions-. Doncs cap a la barra de Google i, salvats. Anem a la web d'Enciclopèdia Catalana i ens defineix així Audiollibre: Gravació en un format àudio del contingut d'un llibre llegit en veu alta. Just a la fusta. La informació que ens faltava d'un altre format per accedir a la literatura.
Et mostrarem informació d'audiollibres que pots regalar. N'hi ha per triarremenar i escoltar. Però avui ens fixarem en un de concret: l'audiollibre de La Marató de TV3, que per segon any consecutiu pots gaudir del llibre solidari en format mp3.
Així que posa-t'el allà on vulguis i escolta el que et diran. L'era de l'audiollibre ja és aquí.

5 de des. 2016

La no-dependència dels avis de La Roca del Vallès

M'agradaria explicar-vos una curiosa història que m'arriba de l'Ajuntament de La Roca del Vallès. Com cada any l'Ajuntament organitza el Berenar-Sopar de Nadal previ a les Festes pels nostres Avis de La Roca, Santa Agnès i La Torreta. I que per molts anys! Enguany a Santa Agnès de Malanyanes els avis ho celebren el dimarts 13 de desembre a les 6 de la tarda.
Avui puc dir, i amb molt de gust, que hi he assistit molts anys acompanyant l'avi, que amb problemes de mobilitat, necessitava algú que el portés. Fins aquí tot correcte.
Però, la meva sorpresa és que enguany no hi podré assistir com acompanyant de l'àvia de casa de 86 anys.
Com que sortosament l'àvia es pot valer per si mateixa -i que per molts anys, altre cop!-, l'Ajuntament creu que ja no són necessaris els meus serveis d’acompanyant, ja que l’àvia depent d’ella mateixa. M'agradaria saber que en pensen Els Serveis Socials de tot plegat? El cas és que l'àvia, tot i que molt valenta, és una àvia de 86 anys.
Aquest any no tinc l'opció, ni pagant el tiquet per l'esdeveniment (del tot correcte), per poder acompanyar a l'àvia al seu Berenar-Sopar de Nadal.
Si algú té inconvenients per assistir a un acte protagonitzat i organitzat exclusivament pels avis, aquest no és el meu cas: és un plaer –i més per a les dates a celebrar- desitjar un bon Nadal amb una copa de cava a la mà a tots aquells que en més d'una ocasió ho han deixat tot per a nosaltres.
Crec que un Berenar-Sopar d'aquestes característiques té l'objectiu d'agermanar, reunir en una mateixa taula, els avis del nostre Poble. Meravellós. Ells en són els absoluts protagonistes de l'esdeveniment. Certament. Però, si hi arriben agafats de la mà –del net o de la neta, posem pel cas- no creieu que la celebració seria doblement celebrada?
Sortosament hi ha més dies que llonganisses per poder desitjar un Bon Nadal, però aquest dimarts 13 de desembre, malauradament, haurà d'esperar.

30 de set. 2016

Autòno(man)

Ho tinc clar. Després de rumiar-hi molt, d'experimentar insomnis descontrolats i de fer les sàvies consultes amb el coixí, avui tinc la certesa del que vull. Amb contundència, sense vergonya i amb el cap ben alt, vull cridar fort i clar aquest rau-rau que em corre per dins. Aquesta cosa de no-se-quina-mena-de-pessigolleig-que-tinc, per afirmar rotundament que: vull ser autònom.
De fet ja molts anys que en sóc, d'autònom. No és un estat social nou per a mi. Però el pas del temps ha fet que prengui una decisió per continuar endavant.
Treien pit i coratge, he decidit que no vull ser un autònom qualsevol, no. NI vull ser un número corrent que corre pels carrers d'aquest país, tampoc. No, vull ser un referent universal del nostre país. La icona on poder-se emmirallar. Vull ser aquell que amb el seu pas deixi una empremta inesborrable. Jo vull ser autòno(man).
Segons la web de La Generalitat de Catalunya, es descriu autònom com a: "L'empresari o empresària individual, popularment conegut com a treballador autònom, és la persona física que realitza en nom propi una activitat econòmica amb finalitat de lucre i de forma habitual. L'activitat empresarial adoptarà el nom de la persona física titular del negoci, encara que és possible actuar amb un nom comercial." Fins aquí tot bé, correcte.
I, acaba la introducció, dient: "Segons el Codi civil, es considera empresari o empresària individual (autònom) qui reuneix les condicions següents: 1. Capacitat legal: cal ser major d'edat (o menor emancipat) i tenir la lliure disposició dels seus béns. 2. Habitualitat: els actes empresarials aïllats no impliquen la condició d'empresari o empresària individual. 3. Actuar en nom propi, assumint drets i obligacions derivats de l'activitat empresarial." Molt ben exposat.
Però cal anar un pèl més avall per arribar al desenllaç final: "És la forma més senzilla i econòmica de dur a terme una activitat empresarial." Estic desarmat.
Ara se que pagant -però molt- tinc (uis) gairebé els mateixos avantatges que tothom. Mireu al cel. És un ocell. És un avió, No, és, és autòno(man).

12 de jul. 2016

Efectes secundaris

Prenc l'enciclopèdia com a referència -la nostra, la que des de petit ens feia costat en els treballs mecanografiats de l'EGB- per esbrinar el significat d'una paraula que avui està -aisivols aisinovols- a la nostra ment. Hi volem trobar el seu significat d'una manera absolutament fiable. I, hi contrastarem l'empremta que un bon dia els grans filòlegs de casa nostra en van deixar constància.
La paraula que cerquem la trobarem al volum número sis de l'esmentada enciclopèdia: curo/Espal és la referència -ho veiem escrit en lletres daures al llom del volum- per seguir acuradament la recerca. Ordenades les paraules alfabèticament, obrim el volum aproximadament per la meitat. Ens endinsem cap a la pàgina quatre-cents seixanta-nou.
Perfilant línia a línia amb el dit cada columna de la pàgina, anem ensopegant amb mots que, ara per ara, no ens interessen: edulcorant; edulcorar; Eduvigis, de Polònia; Edward, Blake. Canviem a l'última columna de la mateixa pàgina: bla, bla, bla (Edward, Jonathan) bla, bla, bla (Efak, Guillem d'); més mots que, altre cop no estan a les nostres preferències. Però finalment, a la darrera paraula de la darrera columna, just al final de la pàgina, hi trobem el que estem cercant: efecte. En fem la transcripció de la definició: efecte m 1 FILOS Resultat de l'acció d'una causa. La relació de causa efecte.
Anem bé, però n'hem d'aprofundir més la recerca. Seguim llegint. Girem full. Pàgina quatre-cents setanta. Fem anar el dit avall i, arribem a la definició número 13 d'efecte. És exactament el que estàvem buscant: efecte secundari. Sí. És això. En fem la transcripció: efecte secundari FARM Acció no desitjable, sovint de tipus nociu, produïda per un medicament. En són exemples l'acció ulcerativa de l'aspirina sobre els budells, l'acció virilitzant de certs anabolitzants i l'acció de les estreptomicines sobre el nervi acústic.
La nostra particular descripció aportaria uns exemples ben diferents de la definició. Però entomant-los de cara -i la llista és llarga- benvinguts siguin els malaurats efectes secundaris.

28 de maig 2016

Setmana 5

Desenllaç.
En aquesta vida hi ha coses tan ben programades que quan es fan com cal no hi ha por a sortir-se del guió. Una bona posada en escena sempre comporta arribar a bon port sense haver de recórrer a la Biodramina de torn, oi? És anar amb total confiança quan un ha d'interpretar el paper que li assignen. Si un se cenyeix a les pautes que marca el text, segur que no hi ha cap mena de dubte. I quan les directrius estan ben marcades per un bon equip de directors, aleshores la cosa és oli en un llum.
La conseqüència d'una bona planificació esdevé la tranquil·litat absoluta per afrontar l'obra que hem d'interpretar. Ens ha tocat un paper complicat, sí; però amb una acurada direcció, defensar aquest paper per assolir una bona interpretació sembla estar molt més a l'abast de l'objectiu establert. Molta merda! No hi ha res a objectar.
Estem d'acord que avui, un cop marcades les pautes de la interpretació dels darrers dies, la representació no està sent gens fàcil. Amb tots els entrebancs que s'han interposat pel camí, és força complicat poder perfilar bé els matisos que el personatge requereix. Sempre pendents en tot moment del director, estem convençuts que finalment la posada en escena donarà els seus fruits. I mentre deixem passar els dies, ara només és qüestió de deixar-se anar, fins i tot podem permetre'ns una improvisació en algun moment si així ho creiem oportú.
La representació de l'obra sembla que segueix el seu curs amb total normalitat. I només ens queda pensar que cada cop que caigui el teló serà un pas més endavant. Cada representació esdevindrà una victòria, segur. Només ens cal ser cauts perquè no sabem exactament de quants actes està formada l'obra que representem.
Ara que fem un descans, però això si d'amagat, anem per una presa més. Shhhhhhh!

21 de maig 2016

Setmana 4

38,1:
En una petita pantalla de led, però suficientment prou visible, s'hi reflecteix una numeració: 38,1. A primera vista són tres números normals i corrents: 38,1. Aparentment només són tres dígits que ressalten en un negre intens dins de l'esmentada pantalla de led: 38,1. Simplement a cop d'ull és una numeració que no hauria de portar cap tipus de complicació.
La ignorància, que tant n'hem parlat, ens fa saber que no cal desxifrar un possible codi encriptat d'aquesta numeraci
ó -això només és una visió que passa a les pel·lícules de l'Indiana Jones. Però, per alguna raó que (no) desconeixem, aquesta numeració ens porta de cap a un bon trasbals.
Sense previ avís, és la primera vegada que apareix aquesta numeració amb uns valors tan alts. I això, mai abans havia passat a la nostra vida. Tot és nou, i aquesta nova experiència ens ha capgirat el dia, ens fa anar de bòlit, i comença una improvisada (però ben controlada) gimcana.
En aquest moment salten totes les alarmes possibles: corredisses de gent al passadís. Un telèfon d'urgències a la mà per trucar al cap. Aparells nous que apareixen per mesurar no se ben bé què. Agulles i pots i estris per no se què més... I, una veu que s'acosta i diu: -tranquil que tot està controlat, és el protocol que em de seguir-.
Ja ens quedem més tranquils, oi? Són coses que han de passar. De fet estàvem avisats que aquesta tan alta numeració tard o d'hora arribaria. Els entesos, els qui remenen les cireres en aquests llocs saben molt bé del que parlen.
Avui doncs, ja podem dir alt i clar que se sent quan un supera, la que creiem impossible d'assolir, barrera dels 38. Però, tot i el 38,1, a hores d'ara encara trobo a faltar la meva presa que hauria de tenir al costat, on coi està?