A la reconquesta del meu país

Cada cop hi rumio més, fins hi tot he arribat a perdre el son. A la sobretaula amb la família i una tassa de cafè, ha estat un tema de conversa en infinitats d’ocasions. A les sortides amb els amics també s’ha posat a debat que, sense haver d’arribar a les mans, cadascú hi ha dit la seva. En moltes ocasions, que potser ara cap més em ve al cap, em raonat aquest tema. Possiblement, des d’aquell 21 d’agost en que vaig néixer a Els Hostalets de Balenyà, no hi ha res que hagi donat tantes voltes al voltant del meu cap. I es que amb la tossuderia entre cella i cella, avui he decidit anar a la reconquesta del meu país.

Per assolir l’èxit en aquesta lluita no podem estar sols. Ara que sabem que la classe política d’aquest país vesteix en un vestit de sastre massa gran i que haurem d’ajustar a les mides reals, caldrà buscar qui es capaç d’afrontar la realitat. Per sort hem conegut qui ens pot donar un cop de mà, qui ens pot tornar la confiança perduda de la nostra identitat. Uns dies enrere a Santa Agnès de Malanyanes ens van presentar a la Fundació Catalunya Estat. Amb els papers molt clars ens va exposar el perquè de tot plegat. Renoi, com fan anar els calers. Llàstima que tots aquest diners només els veiem passar. Si arribessin a ser nostres, que ho son, no se pas que podríem arribar a fer. Si vols seguir el meu consell, afageix-te al qui vetlla per tu, perquè si tots tirem del mateix carro de ben segur arribarem a bon port.

Amb dos pebrots

Quan pinten bastos, cal posar-hi dos pebrots, i quan van mal dades, cal tenir els pebrots ben posats. Quan s’ensuma una tempesta cal anar amb dos pebrots, i si s’espera un daltabaix cal agafar-se bé els pebrots. Dons, al mal temps posem-hi bona cara, que la cosa va de pebrots.

D’origen sud-americà, aquesta hortalissa de la família les solanàcies, s’ha escampat per tot el món. Els pebrots carregats de vitamina C, entre altres, es presenten amb diverses varietats de formes i colors. Però el més important es saber que la mida aquí si que no és important, té pebrots la cosa.

Tot i que li agraden les temperatures de l’estiu, si la collita es bona, es pot allargar fins ben bé arribada la tardor, i si tens unes quantes llavors per plantar el millor que pot fer es tenir calma i esperar els mesos més suaus, l’abril o el maig, per fer-ne un bon planter, que si la cosa va com Déu mana, amb un rec constant i poc més d'un mes, et sortiran uns pebrots de collons, que frescos amb l’amanida o escalivats al forn et quedaran d’allò més collonuts. A la cuina amb bon foc, els pots cuinar de mil maneres i apreciat per tota la gastronomia del món, es aquí a la cuina mediterrània on en fem gairebé un ingredient indispensable a la nostra dieta diària.

Així dons hem de saber que en aquestes èpoques complicades i en aquets moments es que un s’hi ha de deixar la pell, avui hem de tenir-ho clar i afrontar les conseqüències de la vida amb un bon parell de pebrots.

Sóc Rei

És 6 de gener, l’últim graó que cal pujar per acabar com Déu mana amb les festes de Nadal. Unes festes que sembla que no arriben mai però que amb un obrir i tancar d’ulls ens trobem guardant entre cotó fluix a la caixa de les sabates les figures del pessebre que tornarem a destapar a finals d’any. Ahir, seguint amb les tradicions de les cases catalanes, vam ser els testimonis en primera persona de la cavalcada de Reis. El meu poble, el que m’ha apadrinat durant aquest darrers anys, s’engalanava de vint-i-un botons per rebre Els Reis d’Orient. I el cert es que, els pencaires més ràpids que mai he vist a la meva vida, tenen cops amagats, perquè entre les coses que un espera i alguna sorpresa inesperada entre grans embolcalls de cel.lofana, em de dir que el dia ha estat del tot rodó.

Només ens calia posar el punt final a aquesta vetllada, El Tortell de Reis. Aquest pastís tradicional present a la sobretaula de casa prenia el protagonisme de la festa, que tallant curosament a parts proporcionals, serveix per saber ràpidament qui passarà per la caixa de la pastisseria del barri i qui serà el rei de la casa per un dia. Dons tot i ser un no-monarca, tot i ser un defensor del poble per el poble, avui amb tots els ets i uts he estat coronat Rei. No se si sabré estar a l’alçada del càrrec, però per sort aquest títol ve amb data de caducitat i l’any que ve, Déu dirà. Me’n vaig feliç al llit sabent que demà tot tornarà al seu lloc.

Ara és Nadal

Un cop ben posades les llums de colors a l’arbre de Nadal i col·locat com Déu mana el caganer al racó del nostre pessebre, es temps de passar comptes i reflexionar si aquest any la cosa ha anat prou bé. Aquest dies, amb prudència, aixequem el cap, mirem enrere i fent una ullada a tot el que ens ha passat pel davant, ens ve de gust fer un inventari a la nostra situació. Ben mirat tal i com està el pati no ens podem queixar.

Un cop hem resolt, i amb bona nota, l’esforç del camí recorregut fins aquí, sabem que superar-lo es feina fàcil a partir d’avui. Agafem aire perquè res serà pitjor.

Com sempre i més puntual que un Lord anglès a la cort reial, el Nadal es presenta trucant a la porta de casa amb ganes d’aixecar-nos l’optimisme i de donar-nos un cop de mà a aquesta moral que tan per terra ens sembla tenir. Vist d’aquesta manera, no estaria gens malament plantejar-nos d’avançar la temporada nadalenca un parell de mesos i, pel mateix preu, posar les guirnaldes de Nadal just arribats de les vacances d’estiu.

No ens aturem. És hora de no perdre més el temps i de posar molt bona cara a la situació, a mals remeis bones solucions. I si de feina es tracta, tranquils que no ens cauran els anells dels dits. 

Dons, quan és a punt de fer-se fosc i quan et tinc just al meu davant, no hi res millor que una taula plena de neules i torrons. Perquè ara que és Nadal també tinc records per tu. Bones Festes.

Parlem del temps

No se què ens està passant a tots plegats, però últimament en començo a tenir un tip, tinc la mosca pujada al nas i la sensació que no trobarem pas una solució a curt termini. Només tenim al cap una tema de conversa, no hi ha cap altre fil de discussió. Tots parlem del mateix, i tal i com van les coses n’hi ha per llogar-hi cadires. Segons els experts asseguren que serà la més llarga mai recordada. Però no cal dramatitzar més del compte i no ofegar-nos dins un got d’aigua, per sobre de tot caldria, no haver d’arribar amb l’aigua fins al coll. Al cap de vall de tot aquest enrenou econòmic no se si en traurem l’aigua clara.

Tampoc hem de tirar-nos els plats pel cap però bé haurem de fer alguna cosa, no? Belluguem-nos.

Si ens traiem la son de les orelles, li posem fil a l’agulla i ens deixem de punyetes de ben segur que les cosses podrien anar molt millor. De fet som nosaltres els qui em de treure les castanyes del foc. Parlem tan d’aquest tema que potser hi ha més pa que formatge, i no per això ens hem de deixar aixecar la camisa.

Dons es bona hora de girar full i començar de nou. com molt bé diuen, sac i peres! Fem cas al bo de l’home del temps i per exemple quan pugem a l’ascensor només ens cal dir un bon dia al veí i seguin el consell del meteoròleg comentem que avui ens farà un sol que escardarà la terra, no és una bona manera per trencar el gel?