25 de febr. 2019

Egmont per la llibertat

El diumenge 24 de febrer, amb motiu del 80è aniversari de l'assassinat de Carles Rahola per la repressió feixista, el Teatre Municipal de Girona s'omplia per gaudir amb la representació de la lectura dramatitzada de l'obra d’Egmont escrita el 1787 per Johann Wolfgang von Goethe, i amb l'acompanyament d'una cinquantena de músics de l'Orquestra Simfònica de Girona, que interpretaven la música que el 1810 Ludwig van Beethoven va escriure per aquesta dramatúrgia.
El text de l'obra "Egmont per la llibertat i contra la repressió" reviu tota la història de la condemna i assassinat a la plaça de Brussel·les del Comte Egmont, Cavaller del Toisó d'Or, per ordre del Rei Felip II d'Espanya tot just fa ara 450 anys.
Una història que ens recorda de nou la gran repressió vigent que es viu al nostre país. Una història que malauradament ens remet, amb una força tan viva i actual, a comprendre la trajectòria de manca de llibertat de tot un poble.
Després de llargs i intensos dies de treball, tant la direcció d'aquesta obra com tots els actors i actrius i també els músics, hem participat en aquesta representació de manera desinteressada i voluntària. I que juntament amb la Comissió de la Dignitat, l'Ajuntament de Girona, la Fundació les Voltes, la Fundació Privada del Col·legi d'Advocats de Girona, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional de Catalunya i voluntaris de Girona hem fet possible alçar un crit unànime per la llibertat, a posar veu per la dignitat.
Aquesta és la fitxa tècnica de la representació: Autor: Johann Wolfgang von Goethe. Música: Ludwig van Beethoven. Traducció: Joaquim Pena. Direcció escènica: Jaume Mallofré. Direcció musical: Daniel Mestre. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Repartiment: Manel Barceló, Jaume Comas, David Espuña, Jordi Fornieles, Maria Jesús Lleonart, Pau López, Susanna Puig, Carles Sales, Carme Sansa, Jenny Zaragoza. Soprano: Susanna Puig. Orquestra Simfònica de Girona. Producció: Comissió de la Dignitat.
Ara ens cal no parar, ens cal ser més tossuts, i per això avui hem de continuar alçant aquest crit que ens mantindrà ferms per assolir la nostra llibertat.

19 de set. 2018

Lliga-hi un llaç groc

En tenia set, d'anys -i amb quina pressa per fer-me gran, redimoni!- a punt de fer-ne els vuit. Crec recordar que era a principis d'estiu i a les meves mans va arribar aquell disc, que només els grans podien fer servir, em deien. Aleshores jo era tot ulls, i després tot orelles, és clar, per aquelles coses dels grans.
A casa els pares n'hi havia una estanteria plena, de discos. Els elapés, els grans, i els singles, els que normalment eren d'una sola cançó per banda i banda del vinil. Al menjador, que era al lloc on hi havia el tocadiscos, s'hi reproduïen molt sovint aquests discos: els de la Nova Cançó, els del Capri, els dels Indios Tabajaras. N'hi havia per triar i remenar.
Però aquell estiu, el del 1973, només tenia orelles per un en concret. I me'n vaig fer un tip d'escoltar-lo! Perquè ja em vaig espavilar prou per saber com funcionava aquell tocadiscos, que només era pels grans.
Aquell disc que tant vaig escoltar aquell estiu era un recopilatori de grans èxits que es deia: Explosión Verano 73.
De totes les cançons incloses al disc, em va fascinar el tall que encetava la cara B: Los Mismos, Pon Una Cinta En El Viejo Roble. Aleshores en sabia ben poc d'aquella cançó, res.
M'agradava la melodia, el ritme potser, o aquella entonació tan perfecta que l'Helena Vázquez, la cantant del grup, la va saber immortalitzar al llarg de les dècades. Anys més tard vaig saber que el tema original l'interpretava Tony Orlando And Dawn sota el títol de Tie A Yellow Ribbon - lliga una cinta groga-, i l'abril del 73 va estar quatre setmanes consecutives com a número 1 als Estats Units, i se'n van vendre més de 3 milions de còpies del disc. 
El més sorprenent va ser saber la història d'aquella cançó, inspirada en una llegenda americana que corria de boca a orella: un expresidiari que en tornar a casa volia saber si la seva dona encara l'esperava. Si era així, només calia que fes ben visible a l'exterior de la casa un llaç de color groc, si el llaç groc no s'exposava, l'home se n'aniria. Però la sorpresa de l'expresidiari va ser veure un gran llaç groc lligat al voltant del roure vell que hi havia davant de la casa.
45 anys després, aquella cançó torna a tenir un sentit especial. Perquè no un, ni dos tampoc; avui hem de ser capaços per continuar lligant al carrer piles i piles de llaços grocs per esperar que tornin tots aquells i aquelles que lluiten, com nosaltres, per la llibertat.

25 de maig 2018

La força del Groc

De tots és sabut que el color groc ha tingut infinitats d'aplicacions al llarg de la nostra història. El color groc, com la majoria de colors, pot generar al nostre imaginari tot un ventall de propostes i associacions. Si hi donem una ullada, la llista és inacabable però alhora interessant.
Fixem-nos que si volem fer un bé a la natura, només cal que tot el plàstic el dipositem en un contenidor de color groc. Un dels grups més influents del pop mundial cantava l'existència d'un submarí pintat de groc i que enguany celebra el seu cinquantè aniversari. Molt abans que les agendes dels mòbils hagin estat la nostra memòria artificial, anar a la recerca d'un número telefònic es feia mitjançant les pàgines grogues. A França podem localitzar el líder del Tour per la seva llampant samarreta de color groc. Una part de la carrosseria dels taxis de Barcelona està pintada d'aquest color, mentre que per altra banda els taxis novaiorquesos ho van fer a la seva totalitat per -segons el seu parer- poder veure'ls des d'una hora lluny.
Però és clar que -com tots els altres colors també- el groc té connotacions negatives: si anem a la platja i hi veiem onejar una bandera de color groc, cal que anem alerta a l'hora de prendre el bany. Als actors de teatre ni els parlis d'aquest color, com més lluny dels escenaris millor. I si anem a jugar un partit de futbol, hem d'anar amb compte i jugar net, perquè veure una targeta groga és un avís per anar de camí a la dutxa abans que acabi el matx.
És el si-no dels qui estan a favor o en contra de veure reflectit aquest color en els complements de la vida quotidiana.
Així que, si remenem força més la pigmentació del groc, comprovarem que mai abans un color havia estat tan: molest?, incòmode?, desagradable?, per alguns.
Avui -el groc- aplicat en segons quins símbols pot fer treure foc pels queixals o fer posar el crit al cel a més d'un. Potser perquè -aquest color- associat a la política té un significat de liberalisme, mot que resulta ser més complicat de fer entendre a alguns.
És un ocell, és un avió... no, és la força del groc.

11 de des. 2017

L'audiollibre de La Marató de TV3

Arriben les festes de Nadal i just abans d'endolcir-nos la vida amb tot de neules i torrons, hem de fer parada i fonda per la nova edició de La Marató de TV3. El diumenge 17 de desembre de 2017 altre cop tenim una cita amb la solidaritat. L'edició d'aquest any de La Marató vol recollir fons per combatre les Malalties Infeccioses, així doncs posem fil a l'agulla i anem per engreixar, amb els nostres donatius, la guardiola solidària.
De fet hi ha moltes maneres per fer-ho, per exemple, el mateix dia de La Marató, o també, des de fa setmanes, en molts pobles catalans on s'organitzen caminades populars, botifarrades, actes culturals, i tantes altres activitats dedicades a La Marató. I és que s’hi pot col•laborar de formes diferents, però avui et proposem una altra alternativa per fer créixer encara més la cistella solidària.
Com bé saps La Marató edita un llibre, aquest any amb deu relats curts de deu autors nostres, on cadascú aporta la seva visió particular de la vida.
Doncs bé, des de fa tres anys aquest llibre té el seu format en audiollibre, és a dir, a més de llegir-lo en paper, ara el pots escoltar. Un audiollibre és la gravació del contingut del mateix llibre en paper que tens a les mans, llegit i interpretat en veu alta en format àudio, en uns arxius mp3 perquè ens entenguem. Un cop s'adquireix l'audiollibre, en aquest cas a la Botiga en línia de TV3, et descarregues diferents arxius d'àudio on hi ha tota la narració del llibre, i de la manera que vulguis els pots escoltar.
Una proposta molt arrelada en països com els Estats Units, i que també treu el cap a casa nostra. L'audiollibre no només és un format per als invidents com es podria creure, sinó que té moltes utilitats, com ara escoltar-lo durant un viatge llarg, o perquè els més petits de casa s’acostin a la literatura, o senzillament pel plaer de gaudir-lo a casa mentre cuines la recepta de l’àvia.
És, en definitiva, una molt bona alternativa per fer arribar la literatura a tothom. Així doncs, d'una manera o altra consumir bons textos és a les teves mans i ara també a les teves orelles.

25 d’ag. 2017

I, malgrat tot

Som Imparables. Infatigables. Incombustibles i inconformistes. Som Imbatibles. Incansables. Indestructibles i intractables. Som Inflexibles. Inalterables. Impecables i intolerants. I malgrat tot som com som.
Malgrat tot, només són milers i milers d'adjectius qualificatius per donar ha d'entendre - o potser per adonar-nos-en- que malgrat tots els contratemps que ens ofereix la vida, tot té un únic sentit: mirar cap endavant. I, malgrat tot som uns tossuts que, amb el cap ben alt, reivindiquem les normes que han fet, i faran al llarg del temps, de nosaltres uns imparables modèlics davant de qualsevol adversitat. 
Perquè malgrat tot som capaços d'arremangar-nos les mànigues, capaços d'enfundar-nos dins la granota de la feina i fer fonedís de tot el que ens és desfavorable. Malgrat tot som capaços en un plisplas de donar la volta als entrebancs. Vaja, que som capaços de girar la truita en un tres i no res! Són empremtes on deixem la constància evident del nostre esforç, malgrat tota la nostra tolerància envers cap als esdeveniments.
El pensador xinès Confuci (551 - 479 aC) ja ens ho advertia anys enllà: "la vida és molt simple però insistim a fer-la complicada". És una raó de ser. I, si en podem gaudir d'ella amb simplicitat evidencial, què ens barrina pel cap buscant la contradicció? És per això que el filòsof alemany Arthur Schopenhauer (1788 - 1860) ens subratllava clarament que: "La vida consisteix en la repetició constant del plaer". Res més clar i contundent. Tot i que si volem fer una bona reflexió, el filòsof danès del segle XIX Soren Kierkegaard (1813 - 1855) ens aclaria amb molta fortuna que: "La Vida ha de ser compresa cap enrere. Però ha de ser viscuda cap endavant".
Paraules -que mai se'n portarà el vent- que ens han de fer rumiar fins al final. Estem d'acord. Encara que malgrat tot, la vida és un deure tan preuat, que aquest ha de ser el més aclamat.
Així doncs i malgrat tot, la vida és bella. A pesar de todo la vida és bella. Nonetheless life is beautiful. Malgré tout la vie est belle.