Per molts, a hores d’ara tan se val el que passi o el que deixi de passar en aquest collons de món, perquè ha arribat el moment a la vida en que, sense poder saber ben bé el perquè, a un se li presenta al davant un canvi de rumb inesperat -o no tan, depenent de l’ull en que se’n tingui la visió-, en la seva vida; ha arribat l’hora que aquest teòricament tranquil, pacífic, planer i llarg cabal de la vida s’hagi aferrat de soca-rel en un gir de tres cents seixanta graus inesperats. És el moment, en aquest collons de món, de viure i veure que hi pot haver un altre moment.
Aquest moment ha arribat com si de la tècnica del millor prestidigitador es tractés o, com si d’aquell a qui amb el sol fet d’activar un interruptor té el poder d’obrir i tancar la llum. D’aquesta manera, aparentment tan simple i tan senzilla, poden arribar a ser les coses en aquest collons de món.
Amb la mateixa percepció que, en aquest collons de món, amb un sol clic davant de l’ordinador podem tenir l’univers al palmell de les nostres mans; aquest mateix poder, si no en tenim del tot el control adequat, ens pot lliscar entre mig dels dits i deixar de tenir totes les autèntiques percepcions que uns minuts abans semblava desbocar sentits per totes bandes.
És per això, que avui ha arribat l’hora de viure l’altre moment, en aquest collons de món.
Despertant de la son, com cada dia en aquest collons de món, les coses possiblement prenguin un altre sentit. Cal dons, parar. Mira. Veure. Escoltar i, amb seguretat, pensar que tot, absolutament tot, pot ser molt millor en aquest collons de món, que compartim.
