Ho se del cert

No anem gens mal encaminats per assegurar que avui sabem del cert que esdevindrà un dels dies més importants de l’any. No ens cal esbrinar massa per saber del cert que avui, i des de molt temps enllà, tot és especialment especial. Perquè avui, no sense abans haver-hi pensat, sabem del cert que no hi ha res que ho pugui superar.

El cert és que avui, i només avui, sabem que el dia el començarem d’una manera i l’acabarem d’una altra molt millor i diferent.

Dintre de les nostres possibilitats hem estat previsors, i fa dies que no li trèiem l’ull de sobre el nostre frare. Ens diu que podem estar tranquils. Sí. Però hem volgut anar més enllà per estar-ne del tot convençuts i assegurar el tret. És en Molina qui ha estat escollit i és ell qui ens ho acabat de confirmar. Així doncs, no ens caldrà patir i, encara que només sigui pel dia d’avui, sabem del cert que aquell maleït paraigua que ens a tret de polleguera aquesta passada Pasqua el podem endreçar. Perquè avui, l’encerclat vermell al dia del nostre calendari, ens anuncia que res no pot anar malament.

Sortim. Ens barregem i tafanegem. Els carrers dels pobles i ciutats s’omplen de rius plens de gent per gaudir lliurament de tot el dia. Tots i cadascun dels racons del nostre país esclaten engalanats amb els colors més vius. Busquem. Mirem i palpem. Els llibres i les roses són els protagonistes de milers d’ulls que busquen el record i l’empremta d’un país es veu reflectida espontàniament a totes les balconades de les cases.

Aquest any sabem del cert -i el que ve també-, que una rosa, que un llibre i que un miler de sensacions m’esperen al mateix lloc.