El full de reptes

Avui, com ahir o potser demà, és un bon dia per fer balanç als darrers reptes que han succeït a les nostres vides. Uns reptes que possiblement no tindran mai més una repetició amb les mateixes condicions en les quals s’han produït. Però aquests reptes -i els que han d’arribar més endavant-, s’han d’interpretar amb una visió positiva.

És l’hora de reflexionar i valorar els reptes com a tals. Reflexionar-los. Valorar-los amb la tranquil·litat que requereixen per ser reptes i, així poder -si és que esdevenen de nou en un futur immediat-, repetir aquests mateixos reptes.

La cursa per dur a terme els reptes ha estat de vertigen, però amb seguretat. Complexa, però dignificant. Res fa d’un repte una facilitat.

Doncs, fem memòria i reflexionem:

Caus a terra molt avall / creus que no te'n sortiràs, / però amb els mesos te n'adones / que tornes a començar. / I a força de molt de caure / i de tornar-te aixecar / veus que les coses no canvien / però ja no ets qui eres abans. / Doncs he estat ja cinc o sis / i sóc el que ara vull, / no vull pensar en el que arribarà demà.

Avui és un bon dia per girar el darrer full de la nostra vida on es reflecteix el repte que hem escrit i que ens gratifica pel que hi podem llegir. En comencem un de nou. Un nou full en blanc al davant ens serveix per continuar amb nous reptes.