20 d’ag. 2015

Anònim heroi

Avui, just a punt per fer els 49 estius, he decidit d’una vegada per totes en aquesta vida que ha arribat el meu dia, ha arribat l’hora. Encara que tard (val més així que no mai dels mais) per fi poso fil a l’agulla en una de les assignatures que em quedaven pendent per realitzar.
Temorós com el que més, sempre havia deixat aquesta assignatura optativa com a pendent; i, un cop han passat tots els junys i setembres, avui és el dia escaient per dur a terme aquesta fita tan voluntària i alhora gratificadora.
Tinc la sensació de ser l’heroi anònim que, com molta gent d’aquest món ja ho ha fet i ho segueix fent diàriament al llarg de la seva vida, la meva proesa d’avui (permeteu-me d'utilitzar aquesta definició) arribarà de ben segur a bon port. El meu petit esforç, com el de molta gent, pot donar joc per seguir lluitant en la vida. Saps del cert que algú en traurà un benefici molt valuós i per contra a un no li costa res més que, en el meu cas si, tancar els ulls i fer veure que no passa res.
Aquest acte de valor (permeteu-me un cop més d'utilitzar aquesta definició) és una decisió on hi ha marxa enrere. El tot pel tot.
Així doncs, quedarà en els annals de la història que un 20 d’agost de 2015, un dia com avui, he posat en pràctica les meves ganes per ser un donant de sang.