38,1:
En una petita pantalla de led, però suficientment prou visible, s'hi reflecteix una numeració: 38,1. A primera vista són tres números normals i corrents: 38,1. Aparentment només són tres dígits que ressalten en un negre intens dins de l'esmentada pantalla de led: 38,1. Simplement a cop d'ull és una numeració que no hauria de portar cap tipus de complicació.
La ignorància, que tant n'hem parlat, ens fa saber que no cal desxifrar un possible codi encriptat d'aquesta numeraci
ó -això només és una visió que passa a les pel·lícules de l'Indiana Jones. Però, per alguna raó que (no) desconeixem, aquesta numeració ens porta de cap a un bon trasbals.
Sense previ avís, és la primera vegada que apareix aquesta numeració amb uns valors tan alts. I això, mai abans havia passat a la nostra vida. Tot és nou, i aquesta nova experiència ens ha capgirat el dia, ens fa anar de bòlit, i comença una improvisada (però ben controlada) gimcana.
En aquest moment salten totes les alarmes possibles: corredisses de gent al passadís. Un telèfon d'urgències a la mà per trucar al cap. Aparells nous que apareixen per mesurar no se ben bé què. Agulles i pots i estris per no se què més... I, una veu que s'acosta i diu: -tranquil que tot està controlat, és el protocol que em de seguir-.
Ja ens quedem més tranquils, oi? Són coses que han de passar. De fet estàvem avisats que aquesta tan alta numeració tard o d'hora arribaria. Els entesos, els qui remenen les cireres en aquests llocs saben molt bé del que parlen.
Avui doncs, ja podem dir alt i clar que se sent quan un supera, la que creiem impossible d'assolir, barrera dels 38. Però, tot i el 38,1, a hores d'ara encara trobo a faltar la meva presa que hauria de tenir al costat, on coi està?
