El veig. Sol. Aïllat. Deixa't de la mà de Déu. Només cal aixecar la persiana de la finestra al matí i apareix allà, al meu davant. Agafo el cotxe per sortir i continua amb el mateix posat: immòbil, atura't. Si treus el cap i t'hi apropes sense fer gens soroll no defuig com un gat escuat. Sap que no li convé moure's de lloc. Crec que fins i tot em diu a cau d'orella: jo no ho faria mai. Però, sense cap remordiment i amb la (in)consciència tranquil·la, encara hi ha culs que no dubten ni un instant quan ho han de fer: abandonar el sofà del menjador al mig del carrer.
Jo em pregunto, quants culs haurà aguantat incòmodament aquest sofà veient la Telenovel·la després del TeleNotícies migdia? O, quants d'aquests culs hauran fregat els seus coixins tot seguint una sessió de cinema familiar el diumenge a la tarda?
Tots aquests culs que a hores d'ara ja tenen memoritzat tot el nou catàleg d'Ikea per reposar un sofà nou al bell mig de la saleta d'estar, són incapaços de recordar un número de telèfon per demanar, gratuïtament, el servei de recollida a domicili dels trastos vells que ens fan nosa a casa nostra.
És tan senzill com trucar al 93 843 93 11, i una empresa encarregada de la recollida de les andròmines que no volem demanarà les dades per efectuar aquest servei: el segon i el quart dijous de cada mes. Un servei que no-ens-costa-ni-un-cèntim-de-més-de-la-nostra-butxaca.
Però és clar, a aquests culs no els importa embrutar els carrers de la ciutat, i menys els preocupa que, a banda del que ja paguem (i no és una cap crítica a l'Ajuntament), tornem a pagar de més per tots aquests culs inquiets que tant els fa com es fa i que s'ha de fer amb la recollida selectiva.
