Això no podia seguir així! El poble de Cardedeu, en assemblea, va decidir que s'havia de fer alguna cosa per deturar el senglar. Així doncs, organitzaren una batuda d'una trentena de caçadors per donar mort a aquell animal temible.
Els caçadors esperaren més de dues hores en silenci i gairebé immòbils. El jaç del senglar estava en el racó més endinsat i fosc del bosc; quan el trobaren, el gosser alliberà els gossos, que començaren a bordar. El senglar, al contrari de fugir, els plantà cara, i en ferí de mort a tres. Els gossos continuaven bordant i amenaçant el senglar, que es va sentir assetjat de tal manera que emprengué la fugida. Els gossos continuaven empaitant el senglar amb els seus lladrucs, els caçadors apuntaven les seves armes en la direcció d'on provenien els sorolls i el senglar, desplaçant-se a una velocitat superior a l'habitual, perdia aquella agudesa en els sentits per advertir la presència humana, i s'encaminava cap a una mort segura.
Fins i tot des del poble se sentiren els trets.
Els caçadors descarregaren les seves armes i donaren mort a aquell senglar que els tenia aterrits.
Mort el senglar, la seva ànima viatjà a l'infern, on conviu amb els diables i continua essent el servent de Llucifer.
Des d'aleshores, cada any pels volts de la revetlla de Sant Pere, Llucifer, el senglar i la resta de diables tornen a la terra per venjar-se. La plaça de Sant Corneli es transforma amb l'arribada dels senyors de l'infern.
Dansen al voltant del foc, persegueixen i cobreixen d'espurnes a tots aquells i aquelles que s'atreveixen a sortir de casa seva per fer revetlla, recordant la mort del senglar.
