A Setfonts, àdhuc hem tingut en aquestes festes el nostre pessebre, un petit pessebre vestit amb sacs manllevats de les màrfegues pobres, amb la fusta que ens dóna el foc d'una setmana, poblat de figuretes plasmades en el fang que cada dia trepitgem, d'ànima de filferro, del filferro que ens és tan familiar.
D'aquesta manera van passar el nadal del 1939 els catalans i les catalanes en el camp de Setfonts.
Us presentem: 39, un espectacle en format de lectura dramatitzada i espectacle convencional que neix arran de la lectura d'El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d'exili, edició a cura de Quim Torra, on s'hi recullen una sèrie d'articles en prosa i poesia escrits l'any 1939 i publicats a diaris i revistes lluny de casa nostra.
Uns textos d'una qualitat literària excepcionals d'escriptors com Joan Oliver, Eugeni Xammar, Xavier Benguerel, Pere Calders, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Avel·lí Artís o Pere Coromines, entre altres, que relaten les vivències dels catalans i de les catalanes que van haver de marxar cap a l'exili per la dura repressió de l'estat espanyol.
L'obra 39 gira entorn d'aquests relats que es fonen juntament amb una taula i quatre cadires que fan de nexe d'unió, permeten que aquest mobiliari es barregi amb els textos durant tota l'obra per donar sentit a les paraules.
Després de 80 anys i en llegir de nou aquests articles, avui un s'adona de la vigència actual que cobren després de tant de temps. Just en el moment actual on la repressió del nostre país continua a l'ordre del dia i des de qualsevol pensament polític. La nostra llengua i els nostres drets més fonamentals estan trepitjats i malvestats per un estat que no té cap contemplació ni escrúpol.
Al mateix temps que aquesta obra de teatre pretén fer un reconegut homenatge als nostres lletrats que sense saber ben bé el perquè es disposaven a fer la volta al món, a seguir el camí de la més llarga marrada, si així podien salvar-nos la veu.
