Arxiu de la Memòria Popular

Discurs que vaig llegir com a president del jurat popular, al Centre Cultural de La Roca del Vallès el divendres 18 d'octubre durant la presentació del llibre guanyador del Premi Romà Planas i Miró de Memorials populars 2023. 

Segons Luis Fernando Pacheco en una conferència sobre la memòria popular, exposava:

“Conservar la memòria per preservar la nostra identitat és important perquè ens permet recordar d'on venim, qui som i com ha anat evolucionant el nostre poble. La Memòria Popular és el cúmul d'experiències d'un poble (…) és l'esforç conscient d'alguns grups humans per trobar-se amb el passat per conèixer, explicar i valorar successos que van conformar la mateixa història. La memòria popular forma allò que es coneix també com a “elements intangibles del patrimoni” que juntament amb les tradicions (...) poden donar-nos respostes del perquè és important que un poble conservi la seva memòria”.

Aquestes paraules descriuen perfectament la importància del nostre Arxiu de la Memòria Popular de La Roca del Vallès, que entre altres funcions, té la característica de preservar la nostra història més humana apropant una mirada al passat per compartir els records de la gent més propera. Una perspectiva que posa en primera persona  aquells moments de la vida en què transcorre el relat dels nostres protagonistes, vivències particulars i úniques que han fet com una història paral·lela a la història escrita a les grans enciclopèdies.

El Premi Romà Planas i Miró és un dels altres mitjans per aportar documentació valuosíssima al nostre Arxiu. En aquest premi hi poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres inèdites de caràcter autobiogràfic i que aportin un testimoni de la seva vida.

Un cop escollida, l’obra guanyadora rep un premi econòmic i és publicada. Com arribem a tenir una obra guanyadora? Un cop oberta la convocatòria, tots els relats presentats arriben a l’Arxiu de La Roca del Vallès. Primerament, un jurat popular, format per membres de la nostra població, fa una primera selecció de tots els relats. Després, aquesta tria, es presenta a un altre jurat, el jurat nacional, expert en memorialisme popular i que, hores abans de la presentació del Premi i reunits al mateix Arxiu, deliberen quina serà l’obra guanyadora, que posteriorment al final de la gala del Premi, el president del jurat Nacional, amb sobre tancat, fa públic l’obra guanyadora de l’any.

Des d’aquest escenari vull agrair efusivament, per la seva dedicació i implicació i per la seva gran tasca de treball, al nostre jurat popular: E. Vilajuana, J. Olivella, V. Senyer, M. Martos, i jo mateix que humilment en tinc l’honor de presidir. Moltes gràcies.

Les mateixes paraules d’agraïment cap al nostre jurat nacional: A. Castillo, C. Vázquez, V. Méndez, J. M. Figueres, A. Montellà i el seu president J. Molet. Moltes gràcies.

Tant el fons documental com totes les obres presentades al Premi Romà Planas i Miró, estan a disposició de tothom que ho desitgi a l'Arxiu de la Memòria Popular ubicat en aquest mateix centre, pel gaudi de la lectura o de la investigació històrica.

Només ens cal afegir i exigir que aquest govern, i tots els que el succeeixin, cuidin, respectin i protegeixin el nostre Arxiu de la Memòria Popular. No només per la seva importància, sinó pel seu gran valor històric i cultural. I tots nosaltres hem de ser protagonistes i responsables per preservar la nostra memòria popular.

Nits d'estiu

 

El continent, el contingut i jo

Avui quan m'he llevat al matí, altre cop he tingut la necessitat de donar una ullada -ràpida, sí- a les prestatgeries de casa. Ho faig sovint, és un costum. Però no ha estat a qualsevol de les prestatgeries que hi ha, no. Justament ho he fet a aquelles que vaig decidir, i que fidelment mai han deixat de fer la seva tasca, que fossin les encarregades de tenir sempre a mà els nostres quilos i quilos de paper ben imprès, és a dir, tota la nostra formació intel·lectual que anem col·locant i classificant a mesura que passa el temps. Són les prestatgeries que estan disposades a moltes de les estances de la casa -m'agrada estar envoltat d'elles-, i que, per molts anys, sustenten els nostres benvolguts i estimats llibres.

Doncs bé, com a totes les bones cases i com a bones prestatgeries que són, plenes a vessar de llibres, amb el pas del dia a dia no poden evitar acumular també aquella mal vinguda pols que no ens deixa mai tranquils, ni a elles, ni a ells, ni a mi. I, és per això, que sempre hem d'estar atents a aquest fenomen de partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina que ja formen part de la nostra vida quotidiana. De la seva vida -de les prestatgeries i dels llibres- i de la meva, també.

La gran simbiosi entre el continent i el contingut fa que el jo, estigui sempre amatent a aquesta mesura de pols en suspensió que finalment acaba planant plàcidament a les parts més horitzontals de les llibreries.

Però al capdavall, sempre he pensat -i hi estic totalment convençut- que a elles i a ells els agrada aquest fenomen, que, per altra banda -així ho he cercat-, deixeu-me comentar-vos: el ritme de producció de la pols en una casa és de 6 mg/m2/dia, sempre depenent de la quantitat de temps que es romangui a la casa i del nombre d'habitants. Doncs, comentari a part, estic segur que per elles i per a ells no els hi està del tot malament aquests 6 mg/m2 per dia.

Com a intel·ligents que són, saben molt bé que regularment jo m'hi aproparé, i no només per cercar un llibre; saben molt bé que de tant en tant, amb un drap sedós de cotó fi com el paper o un plomall de plomes suau com la mel, rebran les meves més simpàtiques manyagueries, que són les delícies de qualsevol mortal, per desfer-nos tots plegats d'aquestes maleïdes partícules de pols. I quan toca fer dissabte, la disbauxa entre el continent, el contingut i jo arriba a mesures insuperables, amb un frenesí de carantoines i amanyacs que ens assegura una llarga amistat.

Comencem l'estiu