Llegint per aquí i per allà m’he adonat que aquest darrers dies, i mesos també, la societat en general estem ben farts d’aquesta gent que es fan dir “polítics”. Quan no és la corrupció, és l’afany de posseir el poder, quan no és per menysprear els “col.legues” de professió, és per veure qui pot penjar-se més medalles amb els diners dels altres.
I així una llarga llista de fets que fan que cada cop sigui més difícil creure amb aquest “polítics”.
Estem més que tips, retips. Perquè els que estem per sota dels venals immortals paguem sempre els plats bruts de la resta. Sempre ens hem de justificar davant de qualsevol problema, les lleis no ens emparen de la mateixa manera per tots, i quantes coses més es podrien dir.
I és que avui, i potser demà també, si hi haguessin eleccions vull votar, es clar que vull votar és el meu dret, però la meva papereta aquest cop seria més blanca que mai.
I així una llarga llista de fets que fan que cada cop sigui més difícil creure amb aquest “polítics”.
Estem més que tips, retips. Perquè els que estem per sota dels venals immortals paguem sempre els plats bruts de la resta. Sempre ens hem de justificar davant de qualsevol problema, les lleis no ens emparen de la mateixa manera per tots, i quantes coses més es podrien dir.
I és que avui, i potser demà també, si hi haguessin eleccions vull votar, es clar que vull votar és el meu dret, però la meva papereta aquest cop seria més blanca que mai.
