
Ja hi som, i es que les festes de Nadal les temin al damunt. Els torrons, les neules i el cava. L’arbre, el pessebre i les llums. Però sobretot no ens deixem el Caganer. El de tota la vida. Què seria un Nadal sense el caganer? El tenim de totes les mides i colors, n’hi ha de mediàtics i de simpàtics, de tradicionals i de nou vinguts. Però el cert, és que
avui hem de fer reviure el que ens pertoca. Tal i com diu la cançó del Nadal: “(...) hi ha d’haver-hi un caganer”. Bon Nadal, que prou ens ha costat d’arribar-hi.