Avui al obrir el correu electrònic com cada dia de la setmana, he trobat a la safata d’entrada, i ho explico així perquè tinc l’ordinador configurat en la llengua que des de ben petit escoltava a casa, aquest acudit del tot divertit i alhora graciós.
Un acudit que m’ha provocat un somriure. Si. Però després, al cap d’una estona, quan he tornat a obrir el missatge, m’ha fet rumiar.
Jo sóc de les persones que no només voldria parlar en Català. M’agrada també el Castellà, molt, i em defenso força bé amb l’anglès. Però malauradament per mi, aquí acaba el meu currículum vitae sobre les Llengües Universals. Curt, oi? Tan debò en parlés tantes com les que pogués recordar, que carai. I es veu que això preocupa a molts. Voldria anar a qualsevol lloc del mon sense haver de pensar què fer per entendrem amb els seus habitants. I resulta que també treu la son a algú. Casum l’olla. Quants mal de caps per no res.
El que realment importa és la comunicació. No siguem tossuts i parlem. Parlem per els descosits i deixem-nos de romanços. Parlem. Hablemos. Hitz. Falar. Speak. Sprechen. Parler. Parlare. 話す. Flas. Говорить. Tala. Beszél. Praat. Tal. Kusema. Berbicara.
