Si no que li demanin a la meva àvia, al cel sia. Ella sempre ho deia, i molt convençuda que n’estava. Quan anava al forn a buscar el pa, o quan a la mateixa carnisseria encarregava les costelles de xai, no es tallava ni un pel per afirmar qui era el millor del veïnat. Quan anava al quiosc a buscar la seva revista setmanal de la premsa del cor, o quan es feia la permanent a la perruqueria del barri, aquest sempre era un dels temes de la conversa habitual. I es clar, sense dubtar-ho ni un sol instant, se del cert que la meva àvia era molt sàvia i mai hagués dit una cosa per una altra.
L’experiència diuen que és un grau, i la meva àvia, que en sabia molt d’aquestes coses, tenia experiència per parar un tren de mercaderies.
La veritat es que la mateixa vida t’ho afirma i un ha de saber escoltar a la gent gran que, per aquests temes no hi ha volta de fulla, en saben tant, que n’hi ha pocs com ells a tot el món. M’ho he preguntat tantes vegades que ja ho tinc clar, de gran vull tenir la seva experiència i poder anar amb tota tranquil.litat per aquest mons de Déu.
Però avui que malauradament un no té ni avis ni padrins, rebroten totes aquelles afirmacions d’una manera especial, tenen un valor afegit que potser fins ara havíem obviat. Quan passes per uns moments de debilitat, només has de recordar les paraules de l’àvia, i et venen al cap com el millor revitalitzant de farmàcia. Quan estàs capficat per alguna cosa que no està prou valorada, sempre tindràs aquell record de qui creia en tu en qualsevol situació. I per molt que hi busquem els tres peus al gat, quan un esta convençut dels seus ideals, només cal recordar que l’àvia fa molt de temps ja ho predicava per tots els carrers de la barriada. Per això sóc el millor, i si l’àvia ho va dir, serà per alguna raó. Els avis sempre diuen la veritat.
