No és la primera vegada que fem ressò en aquest bloc d’una noticia d’aquestes característiques i dimensions. De fet la instantània reflectida al post es repeteix any rere any. És com dir que l’home és l’únic animal que sempre ensopega dos cops amb la mateixa pedra, però tossudament estic disposat ha ensopegar-hi els cops que calgui perquè es repeteixi un cop més la mateixa historia -això si haurem d’anar en compte per no prendre mal-.
Aquest cop en Toni, amb l’ull ben posat al mirador, ha estat el responsable de capturar i immortalitzar el moment amb el seu objectiu, perquè, poca broma, aquesta és la novena. Fa nou anys que, a la mateixa hora i en el mateix lloc, l’escenari de la situació s’omple dels protagonistes de l’estiu per deixar-se seduir per el flash d’una reflex.
Una vegada més la xarxa ens dona l’oportunitat per parlar-ne i compartir-ho obertament. No crec que ompli de tinta les pàgines de la premsa especialitzada, i encara menys les del cor, de ben segur que no. Tan se val, el fet és el que és i no hi ha més voltes que donar.
Per les cares dels protagonistes, segurament deduïm la bona salut que hi ha hagut aquest estiu que acabem de deixar. Perquè la bona feina té la seva merescuda recompensa, i encara que sigui amb la captura d’un mili-segon, l’esforç a valgut la pena. No hi ha res i ningú que ens aturi. La mare que ens va parir, avui -orgullosament-, podem dir que la novena és al sac i ben lligat.
