Més eixerits que uns pèsols vam anar al teatre per veure Cop de Rock, el musical català, dirigit per Dagoll Dagom, que està triomfant a Barcelona des de l’onze de setembre. Sabíem a on anàvem i sabíem al què anàvem, però la gratitud de tot es saber que la feina a casa nostra la sabem fer com Déu mana. No tenim res a envejar, i menys encara em de dubtar de les nostres possibilitats. Tenim talent, i aquest parla en Català. Si fem memòria i recordem els Lax ‘n’ Busto, ja ens deien allò de: (...) que collons Miami ni que Florida Beach (...). El 1991 del seu segon disc, extraient Miami Beach, una crida potent del que tenim a tocar de casa.
Ara només se que canto amb la llengua que somio. Aquesta nit segur que ho faré. Si el meu subconscient no em falla les tornaré a cantar totes planxant l’orella al coixí. I, demà quan em llevi, de ven segur que les millors melodies del Rock Català em vaguejaran per el meu cap. Ens llençarem per els camins amb un tren de mitja nit on corren condemnats uns superherois amb tantes coses a fer, que si véns seguirem somiant encara que siguin de bar.
