No se què ens està passant a tots plegats, però últimament en començo a tenir un tip, tinc la mosca pujada al nas i la sensació que no trobarem pas una solució a curt termini. Només tenim al cap una tema de conversa, no hi ha cap altre fil de discussió. Tots parlem del mateix, i tal i com van les coses n’hi ha per llogar-hi cadires. Segons els experts asseguren que serà la més llarga mai recordada. Però no cal dramatitzar més del compte i no ofegar-nos dins un got d’aigua, per sobre de tot caldria, no haver d’arribar amb l’aigua fins al coll. Al cap de vall de tot aquest enrenou econòmic no se si en traurem l’aigua clara.
Tampoc hem de tirar-nos els plats pel cap però bé haurem de fer alguna cosa, no? Belluguem-nos.
Si ens traiem la son de les orelles, li posem fil a l’agulla i ens deixem de punyetes de ben segur que les cosses podrien anar molt millor. De fet som nosaltres els qui em de treure les castanyes del foc. Parlem tan d’aquest tema que potser hi ha més pa que formatge, i no per això ens hem de deixar aixecar la camisa.
Dons es bona hora de girar full i començar de nou. com molt bé diuen, sac i peres! Fem cas al bo de l’home del temps i per exemple quan pugem a l’ascensor només ens cal dir un bon dia al veí i seguin el consell del meteoròleg comentem que avui ens farà un sol que escardarà la terra, no és una bona manera per trencar el gel?
