12 de set. 2012

De cap a la mani

Estava anunciat i programat des de feia molt dies enrere. La crida era clara i contundent. L’Assemblea Nacional Catalana demanava la presència massiva a la capital catalana per part de tots els catalans. Tots i cadascú de nosaltres. La població catalana, des de qualsevol punt de la seva geografia, estava convidada a conquerir tots els carrers de Barcelona, el punt neuràlgic de la trobada ciutadana més espectacular que mai s’hagi viscut. Altre cop, i per enèsima vegada, el poble català, no ha fallat.
Catalunya sencera hi estava representada. Des de Vic fins a Cardedeu. Els de Tortosa i els de Flix també. De Manresa fins a de l’Escala. Des d’Igualada cap a la Catalunya Nord. I així fins arribar a tots i cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya. Ningú volia estar absent per formar part en una de les millors pàgines d’or de la història d’un poble.
L’organització de la manifestació ha estat exemplar i el comportament de la població, excel.lent. De ben segur que hi haurà un abans i un després de l’11 de setembre de 2012. El crit unànime català es mastegava per tots els carrers de l’Eixample Barceloní.
La capital catalana recordarà haver estat testimoni de la millor manifestació d’un poble oprimit. El vidi vini vinci de la ciutadania catalana s’ha convertit en la festa al aire lliure més participativa i multitudinària de la història d’una nació.
El poble ja ha decidit. El poble ha fet els deures. La pilota és ara a l’altre cantó. Ara son ells qui s’han de mullar, de dalt a baix. Que no ens abandonin tots aquells que han de treballar de valent.
Potser caldrà esperar i ser pacient. Millor a poc a poc i amb bona lletra, però no és de català deixar per demà el que puguem fer avui.