Gràcies a l’era del 2.0 en que estem submergits, treure la pols i compartir els vells records d’anys ençà és una tasca d’allò més satisfactòria, perquè com aquell qui no vol la cosa, ho pots compartir amb un munt de gent pràcticament sense sortir de casa. Sense ni aixecar-te del seient. Només cal ser un pel enginyós, una mica creatiu i tenir ganes d’obrir la finestra de bat a bat perquè tothom tafaneixi amb tots aquells records que, gràcies a Déu, un bon dia van veure la llum.
Després d’un temps prudencial, gairebé dues dècades, ha arribat el moment de fer una petita parada en el temps. Mirem a través del retrovisor i fem un balanç, positiu és clar, a tots aquells records que en tants moments ens van fer treure el millor de cadascú. Des d'aquell dissabte 27 de setembre de 1997 ha plogut molt, i evidentment res a passat en va. Es donava el tret de sortida a la tercera etapa a un dels locals d'oci nocturn que més s’ha parlar en aquest país -i us ven asseguro que hi puc posar la mà al foc-. Karibú encetava una època que deixaria una empremta inesborrable a tota una generació.
Anècdotes, vivències, experiències, i fins hi tot un canvi de mil•lenni, donen tan a parlar, que ompliríem les pàgines d’un llibre sense trobar el moment just per acabar. Així dons es tracta de trobar el moment i el lloc perquè tots aquells records rebrotin de nou en un espai.
La crida es el dissabte 16 de març. L’epicentre del fet és al Summum d’Osona, i l’excusa perfecte és la trobada dels b/vells amics de Karibú.
Si tu hi vas ser aquest dia és per a tu i, encara que només en fos per un instant, una pila de records ens estan esperant.