Tot continua un dia: dijous 11 de setembre, una hora: les 17.14 de la tarda i, un motiu: dibuixar la Ve Vaixa humana més gran de la història al llarg dels 11 kilòmetres que enllacen les vies Barcelonines de Gran Via i Diagonal. En aquests dos concorreguts carrers del centre de la ciutat, ens hem aplegat un milió vuit-centes mil persones d’esperit català amb sol crit: el dret a votar.
Amb aquestes premisses tan clares i rotundes avui dijous els catalans hem sortit per omplir els carrers de Barcelona -amb plena llibertat- per demanar al govern espanyol el dret a poder decidir el nostre futur més immediat. Avui a Barcelona, la societat catalana hem estat protagonistes de la manifestació més multitudinària mai vista en la història d’Europa.
Un exemple de civisme i d’ordenació que la població civil hem transmès, un cop més, al món sencer. Els testimonis d’aquesta festivitat -prenguis festivitat com a sinònim de manifestació- ens ha deixat la sang glaçada només recordar les imatges més rellevants del que ha succeït al llarg del dijous 11 de setembre de 2014.
Amb positivisme hem viscut un moment clau en la història. Avui a Barcelona hem guanyat tot allò que no està escrit. Ningú, ni fent els ulls clucs, pot emmudir el sentiment establert d’una societat en total llibertat, al cap i a la fi és la llibertat -prenguis llibertat com a sinònim d’il·lusió- la paraula que està per sobre de tot i de tothom.
Amb positivisme hem viscut un moment clau en la història. Avui a Barcelona hem guanyat tot allò que no està escrit. Ningú, ni fent els ulls clucs, pot emmudir el sentiment establert d’una societat en total llibertat, al cap i a la fi és la llibertat -prenguis llibertat com a sinònim d’il·lusió- la paraula que està per sobre de tot i de tothom.
Ja són les 17:14 passades, i tot continua, endavant.
