Dictada per l'entusiasme que va despertar á un que no acostuma á fer versos la vida de una molt agraciada senyoreta que corregué á Camprodon.
La Garrida es la noya mes bella
de totes les noyes que hi ha a Camprodon.
Es la móvil magnífica estrella
que mes lluenteja per tot aquell mon. (...).
D'aquesta manera comença el poema que Josep Soler i Miquel va escriure l'any 1895. L'autor va enviar a Joan Maragall l'any 1894 la poesia La sardana Nova, dedicada a unes noies de Camprodon, seguin les premisses del poema La Sardana.
Encara que les temàtiques, d'entrada, semblin totalment contràries i sense cap mena de lligam, la veritat és que el paral·lelisme entre ambdues poesies el trobem en tota l'estructura del poema.
D'aquesta manera comença el poema que Josep Soler i Miquel va escriure l'any 1895. L'autor va enviar a Joan Maragall l'any 1894 la poesia La sardana Nova, dedicada a unes noies de Camprodon, seguin les premisses del poema La Sardana.
Encara que les temàtiques, d'entrada, semblin totalment contràries i sense cap mena de lligam, la veritat és que el paral·lelisme entre ambdues poesies el trobem en tota l'estructura del poema.
(...) L’atracció d’eixa noya quin era
que ab tal [enyorança] ‘ls anava centrant
quina forsa divina [i severa]
[prenia] la nina d’aquell ull brillant. (...)
Josep Soler i Miquel va escriure sobre aquestes noies de Camprodon amb una poesia que té la mètrica i el ritme calcats, expressament, a la poesia La Sardana de Joan Maragall.
Aquesta poesia, inèdita i mai transcrita, s'ha pogut trobar entre les cartes que es van enviar entre 1894 i 1895, i que actualment es troben al fons personal de Joan Maragall a la Biblioteca de Catalunya.
Aquesta poesia, inèdita i mai transcrita, s'ha pogut trobar entre les cartes que es van enviar entre 1894 i 1895, i que actualment es troben al fons personal de Joan Maragall a la Biblioteca de Catalunya.
Les paraules aparegudes al poema entre claudàtors rectangulars han estat afegides intentant transcriure el mateix sentit i la mateixa mètrica del poema que l'autor ens volia fer arribar, ja que malauradament no tenim un escrit complet en tota la seva totalitat.
(...) per xò ‘l dia que [la seva] estrella,
li depari l’home, s’hi darà tot ‘ ella
y dirà tothom.
La Garrida es la noya mes bella
de totes les noyes que hi ha a Camprodon.
