Tot i que sembla que hem començat les vacances, i que hem canviat els hàbits de la rutina dels dies llargs d’hivern, de vegades em pregunto si tan sols el soroll del teclat és qui m’acompanya, si és només el monitor l’única finestra de les meves imatges. Però gràcies a tot plegat, a les xarxes socials, als correus electrònics, als fòrums, als blocs, aquest dies m’he sentit del tot envoltat. M’he sentit envoltat per la família. Per els amics. Per els coneguts. Per els nouvinguts.
Participar als Premis Blocs Catalunya ha esta una bona idea. Si, ho ha estat. Ara, un cop avancen les dates de les votacions prèvies al desenllaç final, demanar el suport als meus incondicionals ha estat d’una resposta ràpida, agraïda, i sobretot encoratjadora. Ni us ho podeu imaginar.
Des d’aquest bloc, avui dono les gràcies cridant als quatre vents. Sense pels a la llengua. Amb autoritat. Amb contundència.
Si llegeixes aquest article se que tu ets un dels protagonista en primer pla d’aquesta història.
Tan, www.espunya.cat, com www.davidespunya.blogspot.com, ja han deixat de ser uns blocs personals. Ara son: els nostres blocs.
Gràcies per tot. Gràcies per cada vot. Gràcies. No sé el que passarà. Només sé, que sé que no estic sol. Hi ha alguna cosa millor?
