21 de nov. 2010

El circ de la política

A set dies del gran esdeveniment per alguns, i d’un senzill tràmit burocràtic per altres, aquesta setmana comença el compte enrere d’aquestes eleccions al parlament de Catalunya tant esperades i alhora desitjades.
El gran circ de la política fa dies que està en plena gira per aquests mons de Déu.
Quin espectacle! Ara que els musicals estan de moda, només ens faltaria posar-hi banda sonora i tindríem una campanya electoral  al més pur estil del Moulin Rouge. Això si que faria patxoca. Carai. Els de fora encara ens tindrien més enveja. Ja que volem, i ens agrada sobre actuar, fem-ho com cal. Re inventem-nos per les properes ocasions, que és important i s'ha  d'estar al dia.
El fet és que avui al obrir el Facebook, m’he adonat que em convidàvem a un nou esdeveniment. He obert l’enllaç i efectivament he comprovat que era així. Em proposaven assistir a les eleccions al Parlament. Les propostes, com sempre d’aquesta red social, eren: Hi assistiré, Potser hi assistiré o No hi assistiré. He triat l’opció: Hi assistiré.
Fa anys que tinc dret al vot, i es clar, no em puc permetre el luxe de no deixar el meu granet de sorra per poder decidir el que vull per mi i el meu país per els propers quatre anys.
Però hi ha coses que sempre em venen al cap a pocs dies de fer la gran decisió. És mereixen la nostra atenció aquest considerats polítics? Són ells els que donen l’exemple a seguir, ja no per mi, si no per les properes noves generacions? Voldria tenir les respostes adequades, però no les hi tinc totes. Aquest diumenge sí, voto, però que tinguin clar que no ho faig per ells.