Darrerament passejar per els carrers de la ciutat comporta trobar-te amb situacions no gaire corrents en el dia a dia. No es que sigui el primer cop que passi, ni tampoc en serà l’últim. La veritat es que les hem vistes en quantitats d’ocasions, de totes les formes i amb tots els colors. Però des de fa una temporada ençà s’ha convertit gairebé en una rutina quotidiana. Es una constant reivindicació que es palpa en l’ambient de la ciutat.
No es que hi estigui en desacord, tot al contrari. Son moltes les vegades - massa potser-, en que un hi està reflectit per la seva causa. Avui es del tot normal trobar-se al carrer amb grups, de més o menys envergadura, fent soroll per alguna raó, escridassant a tort i a dret per fer-se sentir, o posant el crit al cel per reclamar un dret. Que hi tenim dret, oi?
Però el problema d’aquesta situació es que s’ha convertit en un fet tan normal que sembla formar part del paisatge urbà. Els decibels que comporta aguantar en un esdeveniment d’aquestes característiques han arribat ha acomodar-se de forma natural als nostres pavellons auditius. I fer la volta a l’illa de blocs buscant altres alternatives al trajecte a través del tom-tom, és un dit i fet.
Així dons potser ha arribat l’hora de buscar altres maneres. És el moment de fer volar la imaginació i fer aquestes manifestacions amb un altre format més adequat al 2.0. Ens cal buscar alternatives que ens siguin més efectives. Maneres que només amb un sol clic tinguem una resposta immediata. No hem de renunciar a perdre la lluita d’un dret, encara que només sigui per continuar tocant els collons als quatre de dalt que ho tenen tot donat i beneit.
