L’arribada del canvi de temps, que ens deixa treure unes quantes capes del damunt; el mai comprès canvi d’hora que, per altra banda, ens permet aprofitar molt millor el dia; i, la renovada endreçada a l’armari, que ens canvia radicalment les tonalitats de colors a les prestatgeries, son només uns petits però intensos canvis de la nostra vida quotidiana que ens acosten a poc a poc, però amb bona lletra, cap el dia 23 d’abril. Perquè dels 365 dies que té l’any, cap -absolutament cap-, té una rellevància tan arrelada al tarannà d’aquest país.
Aquí, a només dos dies, la diada de Sant Jordi ens espera per treure tot el bo i millor d’una de les tradicions catalanes més celebrades de l’any. És un dels millors dies per excel•lència del meu país.
Escriptors i escriptores obrem les fulles de milers de llibres per deixar-nos la seva empremta literària en aquesta diada i, naturalment, milers de roses - avui potser de masses colors- tenyeixen tots els racons de cada poble i ciutat de Catalunya.
Aquest any -com el passat i l’altre-, tot una pila de títols pendents ens venen a la ment per poder llegir i, també molts que algú ens recomanarà. De tots aquest, i dels altres també, en tindrem fins i tot la possibilitat de poder-los sentir. Perquè escoltant una veu a través dels auriculars de l’aipot mentre fent footing per el parc; o carregant aquesta veu des d’un cede sonant per els altaveus del nostre cotxe de camí a no recordo quin lloc; o descarregant-se la mateixa veu com un arxiu zip -per exemple- mitjançant un senzill enllaç directament cap al nostre pece, donen la possibilitat a que aquesta veu ens expliqui les millors històries d’un sant Jordi molt especial. Obrim camins, aquest 23 d’abril llegim, mirem i escoltem el Sant Jordi.
