El continent, el contingut i jo

Avui quan m'he llevat al matí, altre cop he tingut la necessitat de donar una ullada -ràpida, sí- a les prestatgeries de casa. Ho faig sovint, és un costum. Però no ha estat a qualsevol de les prestatgeries que hi ha, no. Justament ho he fet a aquelles que vaig decidir, i que fidelment mai han deixat de fer la seva tasca, que fossin les encarregades de tenir sempre a mà els nostres quilos i quilos de paper ben imprès, és a dir, tota la nostra formació intel·lectual que anem col·locant i classificant a mesura que passa el temps. Són les prestatgeries que estan disposades a moltes de les estances de la casa -m'agrada estar envoltat d'elles-, i que, per molts anys, sustenten els nostres benvolguts i estimats llibres.

Doncs bé, com a totes les bones cases i com a bones prestatgeries que són, plenes a vessar de llibres, amb el pas del dia a dia no poden evitar acumular també aquella mal vinguda pols que no ens deixa mai tranquils, ni a elles, ni a ells, ni a mi. I, és per això, que sempre hem d'estar atents a aquest fenomen de partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina que ja formen part de la nostra vida quotidiana. De la seva vida -de les prestatgeries i dels llibres- i de la meva, també.

La gran simbiosi entre el continent i el contingut fa que el jo, estigui sempre amatent a aquesta mesura de pols en suspensió que finalment acaba planant plàcidament a les parts més horitzontals de les llibreries.

Però al capdavall, sempre he pensat -i hi estic totalment convençut- que a elles i a ells els agrada aquest fenomen, que, per altra banda -així ho he cercat-, deixeu-me comentar-vos: el ritme de producció de la pols en una casa és de 6 mg/m2/dia, sempre depenent de la quantitat de temps que es romangui a la casa i del nombre d'habitants. Doncs, comentari a part, estic segur que per elles i per a ells no els hi està del tot malament aquests 6 mg/m2 per dia.

Com a intel·ligents que són, saben molt bé que regularment jo m'hi aproparé, i no només per cercar un llibre; saben molt bé que de tant en tant, amb un drap sedós de cotó fi com el paper o un plomall de plomes suau com la mel, rebran les meves més simpàtiques manyagueries, que són les delícies de qualsevol mortal, per desfer-nos tots plegats d'aquestes maleïdes partícules de pols. I quan toca fer dissabte, la disbauxa entre el continent, el contingut i jo arriba a mesures insuperables, amb un frenesí de carantoines i amanyacs que ens assegura una llarga amistat.