Una història de Sense estil, el primer concert de Sau

Just a les acaballes de l’any 1987, per la gran majoria dels mortals, Sau era l’embassament situat al peu de les Guilleries, entre els termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, L’Esquirol i Tavertet. Però, no més lluny de la geografia catalana, alguna cosa s’estava preparant, perquè a partir d’aquell any el nom de Sau prendria un altre significat molt diferent.

Jo, en aquells temps, era el discjòquei de la discoteca Karibú. Una discoteca referent en el món de la nit del nostre país i que traspassava fronteres territorials més enllà de la seva ubicació: Els Hostalets de Balenyà. Una de les meravelles d’aquella època, i de moltes que em vindrien després, era la meva gran addicció: la passió per la música. Tot era benvingut a les meves orelles, i tant era així que, arran d’aquesta passió, vaig poder ser testimoni de què esdevindria a casa nostra en un futur immediat.

Anem a pams, l’amistat de dues famílies: la d’uns veïns d’un poble proper i la meva, provocaven trobades familiars gairebé cada setmana. Un dels fills dels veïns, era un músic ja consolidat, i la nostra afició per la música ens feia compartir xerrades i bones estones. Un bon dia ell em va explicar que s’havia incorporat com a músic en un nou projecte, i tot i que encara s’estava embastant, ja tenien una maqueta gravada amb un grapat de cançons.

La meva sort va ser que vaig poder escoltar amb deteniment i molta cura aquella maqueta gravada en una casset. Ràpidament, la meva sorpresa va ser gratificant, allà hi havia alguna cosa més que un grup d’amics, i després de rebobinar i tornar a rebobinar aquella maqueta no en vaig tenir cap mena de dubte: allà s’hi cuinava un pop fresc i amb una sonoritat diferent de la qual no en teníem massa referències fetes en català. De tots els temes de la maqueta que vaig escoltar un per damunt de tots em va despertar els meus sentits: Sense estil. Era el naixement de Sau, a la casa Les Tallades prop de l’embassament. 

La veritat és que aquella descoberta em va implicar com a gran culpable d’un esdeveniment que molt aviat es portaria a terme a la discoteca Karibú. 

A principis de l’any 1988 aquella maqueta es va convertir en el primer disc de Sau amb el nom de No puc deixar de fumar. I, just arribat l’elapé calent del forn a les meves mans, no ho vaig dubtar ni un moment: a la discoteca a la sessió de nit d’un dissabte cap a les 3 de la matinada, ara en diríem en horari prime-time, vaig provocar un silenci, i, just després de presentar-lo vaig punxar a tot drap i per primer cop el que va ser el primer senzill de Sau: Sense estil. Era la primera vegada que se sentia d’aquella manera una cançó dels encara no reconeguts Carles Sabater i Pep Sala, i de tots els components restants del grup Sau, a una discoteca. Per tant, la meva proposta era molt arriscada, tant, que va tenir repercussions negatives a orelles del que en aquells moments era el gerent de la discoteca. L'esbroncada que em vaig endur va ser descomunal, avui potser hauria agafat les maletes i hauria fotut al camp, però bé, eren altres temps i la cosa va continuar de tal manera que, el dissabte següent a la mateixa hora i al mateix lloc, es va sentir altre cop a tot drap i per segona vegada el Sense estil de Sau a la discoteca Karibú. I us ben prometo que no en seria l’última.

La meva ferma tossuderia, i amb l’ajuda d’alguns, va fer que poc temps després un diumenge al vespre programéssim a la discoteca Karibú dels Hostalets de Balenyà, el que seria oficialment: el primer concert de Sau a l’estat. Va ser un gran concert. Allà em vaig adonar que aquell grup d’amics, encapçalats per un Carles Sabater no només tenien la intenció de tocar la seva música, volien demostrar per totes que hi tenien molt a dir. Sota la batuta d’en Pep Sala, tant les proves de so com els detalls de tot el concert, es van llimar amb una excel·lència exquisida. També ho va ser la preparació de les noves cançons, que van ser interpretades exclusivament per executar-les en aquell primer directe, amb el so que havia de caracteritzar per sempre més al grup Sau. Res podia fallar. Òbviament, va ser un èxit sense precedents i no vam tardar gaire a programar un segon concert.  Finalment, tot va quadrar a ulls i orelles d’uns aspectants seguidors que veien néixer als Hostalets de Balenyà un dels grans referents de la història de la música feta en català.

Des d’aleshores, s’ha dit i escrit molt sobre el grup Sau, però malauradament una petita part d’aquesta història va quedar amagada en un calaix. Potser no transcendeix a res, o potser no cal escriure aquesta part amb lletres d’or, però sí que cal saber, i que consti en acta, que a la discoteca Karibú dels Hostalets de Balenyà hi vam programar el primer concert oficial de Sau. 

P.D.: ah!, a aquesta història cal afegir que al cap d’uns anys al gerent de la discoteca el van fotre al carrer, jo, avui dia, encara soc discjòquei, esperant com caiguts del cel uns altres Sau.