Semblava que no hi arribàvem mai, que si la crisi, que si el canvi climàtic, que si la política corruptiva, i no se quantes coses més feien que aquest any ens costés de passar. I la veritat sigui dita, hi havien ganes de canvi. Ni ha d’haver tants, de canvis vull dir, que fins i tot l’era digital envaeix la televisió (anem en compte amb l’apagada analògica i no ens agafi sense confessar, que això si que no tindria perdó de Déu).
Dons bé sembla que aquest canvi ja és aquí. El 2010 ha arribat. El que ha de significar un abans i un després de tot plegat. Si som dels optimistes comprovarem que avui ens hem llevat amb més ganes que ahir. Això ja és un bon començament.
L’any 10, tal i com indica el seu nom, ha de significar el que realment és: un deu. Sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies? Tinc nervis, però que carai som-hi.
