Obro la nevera i ja no en queden, vaig a la prestatgeria del rebost i tampoc n’hi ha, reviso l’armari de les provisions i efectivament es ben buida. Estic desesperat. No se si podré, però ho he d’aconseguir.
Ara hem toca pensar en aquesta costosa i fatídica pujada de gener, anar de rebaixes (si puc, es clar), comprovar la salut del compte corrent, i no se quantes coses més que tinc apuntades a l’agenda.
Comencem l’any i hem sembla que vaig de bòlid.
Però no cal que patim, tal dia com avui farà un any.
Ja ens hem plantejat seriosament els nous reptes (ja en fa dos sense fum). Encara que no m’ho sembli, tenim coses per fer, i les hem de fer.
Es que qui m’ho havia de dir, he anat a la caixa de les galetes i tampoc, res de res, malauradament, he acabat els torrons. Si me’n recordo, l’any que bé en compraré alguna caixeta més, no fos cas que torni a fer curt.
