20 de des. 2010

Truquen a la porta

Puntual com sempre ja el tenim aquí. Perquè les coses importants, per sort nostra, no fallen mai. Com es de costum en aquestes dates, el Nadal ens truca a la porta de casa.
Un cop fet els tràmits pre-festes nadalenques, com ara el sopar, o sopars, d’empresa, buscar quin ha de ser el regal més escaient i original per els amics invisibles, tenir previst els galets i els canalons per el dinar familiar, començar a pensar en la carta dels reis, no oblidar-te de ningú a l’hora de felicitar els Nadals als que sempre tenim al costat, i no se quantes coses més, perquè no us enganyo, la llista és llarga i hem de ser previsors, arriba l’hora de centrar-nos en la feina que hem de fer.
El fet de tot es que no ens hauríem de deixar res al calaix, aquesta feina del Nadal ens arriba amb una data de caducitat. No si val a badar. No fos cas que llavors ens demanin el llibre de reclamacions i això no estaria gens bé.
El Nadal, com Déu mana, l’hem de preveure amb el temps suficient, ho sabem de cada any. Sembla que no pugui ser però, no hem de permetre que ens agafi el toro per les banyes, o les banyes ens agafin el toro, o el toro i les banyes ens agafin, o ens agafin les banyes amb el toro. Tan se val, sigui com sigui, aquest Nadal també estarem atents i amb els ulls ben oberts als esdeveniments.
Sabem que avui , com a molt tard demà, comença el compte enrere. Així dons, amb molt de gust i ratllant de l’agenda una de les tasques que em tocaven fer, bon Nadal i feliç any nou.