Tot i que estem en temps de crisi, i no és nova aquesta afirmació, estic content. Els Reis no s’han oblidat de mi i han fet parada al portal de casa. Jo no els he vist, es clar. No és que hagués anat a dormir ben aviat com recomanen als més menuts de la casa. No. Jo era a la feina, com cada dia de festa. I quant he tornat, ells havien fet meticulosament tot el seu treball. Quina eficàcia! Ens ho hauríem d’agafar com a exemple.La meva carta als Reis no tenia grans pretensions. Però el que m’han portat m’ha agradat i molt.
Avui ens tocava remenar les bosses prèviament etiquetades amb el nom corresponent al seu destinatari. Cada regal portava la seva etiqueta i es presentava amb la seva parafernàlia corresponent: bosses de paper, de plàstic, amb cel.lofana de diferents colors, amb llaços exagerats però molt decoratius, etc. Tot està molt bé ja que forma part d’aquest joc del consumisme que tan ens han inculcat al cap des de ben petits. Però també hem de ser conscients que és una bona escapada a aquesta crisi, fer córrer els diners és bo. Tots els experts en economia hi estan d’acord, i tampoc és nova aquesta afirmació.
Però ara a qui toca fer la feina de debò és a nosaltres. Un cop desembolicats els regals hem de ser prou prudents. Cal que reciclem tots els embolcalls i els dipositem al seu contenidor corresponent. Cada cosa té el seu lloc i el seu color específic. Aquesta és una bona manera, cívica i responsable, d’acabar la festa amb més il.lusió de l’any. L’any que bé, si em estat bons, repetirem.
