El tres perquè no em deixen. El quatre i el cinc perquè no puc, i el sis em queda pendent per un altre dia. Pero si, toco el dos. Tot i que fa un fred que pela, obro la finestra de bat a bat i renovo aires. Estic decidit del tot: toco el dos. Però la meva ignorància m’ha encuriosit per saber el significat de l’expressió: tocar el dos.
El primer pas que he fet es anar al volum corresponent de l’Enciclopèdia Catalana i buscar el verb tocar. Tocar v 1 tr 1 Fer que la mà, els dits o una altre part exterior del cos entri en contacte amb quelcom i en sigui afectat el sentit del tacte. Seguint la descripció de la paraula, a la sub-accepció 9 ja començo a tocar calent, Tocar el dos: anar-se’n. No en tinc prou. Vull saber més.
El meu afany d’investigador em remou per dins i, finalment vaig a la barra de Google i espero a que el cercador me’n tregui l’aigua clara d'aquest entrellat. He trobat algunes explicacions però, la més generalitzada i potser la més creïble de totes, es que tocar el dos, ve de l’expressió antiga del català: tocar el dors. Antigament el dors es referia a l’esquena del cavall, de l’ase o de la mula, el transport que s’utilitzava llavors a les diligències i carros. D’aquesta manera quan un tocava el dors, l’esquena del cavall, volia dir que iniciava la marxa cap a un lloc. L’evolució de la fonètica a derivat del dors a el dos que utilitzem avui en dia i, és per això que quan marxem d’un lloc a l’altre sempre toquem el número dos.
La veritat és que tocant o no el dors del cavall, el de l’ase, el de la mula, o potser el meu mateix, ho tinc del tot clar. Un dia d’aquest, com aquell qui no vol la cosa, toco el dos, bon vent i barca nova. Ostres! Toco el dos cap a Google.
