20 de juny 2011

Esperant

Ara que definitivament l’estiu ha entrat amb força a les nostres vides, ara que el període escolar sembla ser que farà la parada obligatòria fins passada la diada de Catalunya, i ara que les esperades rebaixes de la temporada revifaran –i de ben segur- l’economia del nostre país, ara dons, és un bon moment per pensar en les nostres esperades i desitjades vacances d’estiu.
Tot i que no hi han plans espectaculars programats de cara als pròxims mesos estivals, si que hi ha un desig enorme de fer parada i fonda a la rutina del dia a dia. Ens toca fer un punt i seguit -gairebé a part-, a la nostra peculiar i arriscada aventura diària. Sembla ser que a aquestes alçades se’ns fa més pesat portar a les esquenes les obligacions que comporta la mateixa vida. Quant més a tocar tens un desig, més carregós és fa suportar aquesta llarga espera. Fins i tot, i mira que en tenim un bon tros, és fàcil d’acabar amb la nostra la paciència. Però no cal patir, a dia d’avui sabem del cert que el nostre esforç de cada any tindrà, encara que sigui així de petita, la seva preuada recompensa.
Perquè encara que el creuer per el Mediterrani no és la destinació escollida d’enguany, o que la ciutat de Nova York no ens espera enfilats en un dels seus concorreguts gratacels; encara que abraçar-nos amb en Micky Mouse a Disneyland Paris s’haurà d'ajornar, o que el Keops, el Kefren i el Micerinos seran els clixés d’un altre carret fotogràfic; tan se val, perquè si aquestes històries son figues d’un altre paner, hem de saber que es possible gaudir d’un estiu de cine en un obrir i tancar d’ulls. Si no, fem una mica de memòria amb l’anunci publicitari que durant tot aquest hivern ens ha fet dentetes amb tot allò que tenim a només un pam i mig de casa nostra. Si hi estem al cas, sabrem que, a grans mals, es pot ser l’enveja de qualsevol i sabrem que, amb un no res, n’hi ha prou per tenir el que ens cal. Així es que, esperant, tenim tot el que volem. Que, què tenim? Tenim les ganes de passar el millor estiu de la nostra vida.