Quan menys t’ho esperes, i sense saber molt bé el perquè, estem convençuts que som uns pocatraça, o això és el que ens volen fer entendre, perquè no arribem a comprendre exactament las raó per la qual ens prenen tan el pel, o es que malauradament ja no ens en queda cap al cap d’aquells que no eren tontos. Però tan se val. Quan menys t’ho esperes, sabem del cert que aquest és el pa que mengem cada dia. Si, ho sabem.
Quan menys t’ho esperes, sabem de fonts molt properes que sempre toca als mateixos pagar els plats trencats. I també ho sabem perquè tot és així de senzill quan menys t’ho esperes.
Quan menys t’ho esperes, un Bor(bò)? pot tenir el dret a una planta sencera al millor hospital del món, que tu ets un número més d’una llista d’espera suficientment massa llarga. Quan menys t’ho esperes, som víctimes diàries del servei de rodalies i anem com unes llaunes de sardines per fer un trajecte molt més utilitzat i rentable que anar amb la línea d’alta velocitat, per exemple de Toledo a Albacete -una xarxa triada a l’atzar entre mil, fins fa dos dies del tot imprescindible-. Quan menys t’ho esperes, quan contractes en aquest país un servei de les anomenades últimes tecnologies de telefonia, es del tot possible que, en ple segle vint-i-u i per culpa d’una averia, estiguis més de sis dies desconnectat del món, o sigui més penjat que una llonganissa, i ningú en sigui capaç d’assumir les responsabilitats corresponents. Aquestes coses avui en dia son les que passen quan menys t’ho esperes.
Quan menys t’ho esperes, som víctimes dels entrebancs més inesperats d’aquesta vida quotidiana, que amb només un bitllet d’anada ens fa rumiar per saber quina es la pròxima destinació, quina pot ser la següent parada que suggereixi fer una aturada al camí per poder reflexionar i continuar sense més problemes dels que hi ha per aquest plàcid viatge a l’aventura. Però si hem estat capaços d’arribar fins aquí, és cert que sabrem continuar endavant sense més problemes i amb pas ferm. Quan menys t’ho esperes sabrem entomar amb molt de gust, les clatellades caigudes del cel, tot plegat quan menys t’ho esperes.
