Estic desesperat fa dies que el busco i no hi ha manera. No se què n’he fet exactament. No se ben bé on el vaig posar. Tampoc recordo que el deixés a ningú en concret, no que jo sàpiga. Ja ho se, sóc un pel despistat, però, d’aquest fet estic ben segur que me’n recordaria. He mirat al les butxaques dels pantalons, i res. A la caçadora, i tampoc. No crec que m’hagués caigut mentre anava per el carrer, me’n hagués adonat, home. El cert es que ha desaparegut. He regirat el cotxe de dalt a baix, i res de res. No hi ha manera de trobar-lo. Fins hi tot he anat a les golfes, on deixo les coses que no faig servir, i tampoc. Ni a la caixa dels trastos, que mira que n’hi ha de trastos.
Noi, l’he ben perdut, i el problema es que no se quan, ni ha on, ni amb qui. O es que me’l van prendre de les mans potser? No, vols dir, ho hagués vist.
Ben mirat, ara que potser estarem al punt de mira de tothom, no vull pas que em senyalin amb el dit aquesta gent de dalt, no. Tal i com estan les coses avui en dia, no cal crispar més l’ambient, que ja n’hi ha prou de mals de caps, tu.
Però caram, com son les coses, ara que ho havia deixat de banda, i que me’n anava per altres branques, resulta que ni els uns ni els altres es posen d’acord. Com son aquesta gent de dalt, ni per una tonteria com aquesta son capaços d’anar tots a una.
Dons, què collons, me’n vaig a la botiga i me’n compro un. Vens i xiulem?
