Una de les coses més gratificants en aquesta època de l’any es que els dies son més llargs, ens permet poder fer moltes més coses durant el transcurs del dia, i alhora, ens permet aprofitar tant la nit que la fem més llarga. Podem arribar molt més enllà del que ens imaginem, perquè hi ha tantes hores que avui de temps en tenim per donar i vendre.
Si més no, aquesta és la sensació que tenim en aquesta època de l’any. Una sensació que es fa notar a les cares de la gent i es fa sentir en la manera d’actuar quan vas per el carrer.
I es que el fet de posar-te una samarreta, i no la d’imperi que proposen els de La Garriga, d’ajustar-te unes bones bermudes per sota els genolls, o de calçar-te unes senzilles però còmodes xancletes als peus, n’hi ha prou com per portar un somriure d’orella o orella quant passeges per aquest mons de Déu.
És l’època en que sabem de totes totes que ens arriba l’esperada hora per fer una parada i fonda a la nostra rutina diària.
L’estrena del flamant juliol, comporta que les carreteres de la zona es presentin més descongestionades per la primera operació sortida cap al lloc desitjat per molts. El juliol ensenya els aparadors dels comerços barallats per qui aporta el millor descompte de l’estiu. I per el juliol és quan les creuetes amb el permanent negre als números del meu calendari estan més marcades que mai, avisant de que el dia hac potser és a punt d’arribar.
Amb tot però no hi ha mal que per bé no vingui, l’esperat dia, el no ha manera de que arribi ajorna la seva presència. El desitjat dia hac haurà d’esperar.
