14 de maig 2013

Pensa un desig

Amb el temps just però el cap ben clar, tornem ha estar a lloc, al cap d’avall no ha estat res. I es del tot cert, perquè sense ni adornar-nos-en estem de nou altre cop al peu del canó. La roda ja ha fet la volta sencera. Una revolada i, som-hi. No hi ha temps a badar. Cal que tinguem els ulls ben oberts per poder estar alerta. No perdem ni un minut més. Sense cap plantejament aparent, de pet que avui hi anem. Al cap i a la fi és el que més volem i alhora desitgem. Quan estem més desperts que mai -cosa que el temps és el culpable de que sigui el factor imprescindible-, es quan estem més disposats a posar-nos la roba de treball. Ens traiem la son de les orelles i llestos. En un obrir i tancar d’ulls tenim tot un seguit de bones sensacions.
Inspirats en la manera tan sensacionalista com tenen els americans per veure la vida -i carai ells sabran el perquè-, hem volgut reflectir els bons moments que tenim a l’abast. La vida ens torna a passar per el davant dels nostres nassos. No hi ha dubte. No hi marxa enrere. Tenim el temps de la nostra part i la nit ens inspira tota la confiança d’aquest món. Canviem la porta de servei per posar en marxa tot l’engranatge i donar una empenta al desig.
Es dons, temps per sortir  Per compartir. I, si ho vols, només t’has d’enfilar al carro, perquè la resta ja bé tot sol. Estem en un lloc i estem en un moment. Tot és a punt. Amb un peu i mig al lloc corresponen, aquest cop quan es faci fosc i surtis per la nit, pensa un desig.