Collons avui fa calor

De cop i volta, collons! El termòmetre que s’enfila per els núvols. L’home del temps que, de bòlit, s’embolica sense remei amb les temudes isòbares. El del xiringo que, amb els pixats al ventre, es troba encara a mig preparar la seva flamant terrassa a primera línia de mar. I la noia de la botiga dels banyadors que, sense cap maniquí a lloc, encara discuteix quins seran els colors més adients per aquest estiu. I collons, tot això, a només dos dies perquè les carreteres s’omplin de cotxes durant els propers caps de setmana que han de venir, per buscar un bon forat a qualsevol racó de les fantàstiques i paradisíaques platges catalanes.

Però, Collons! -altre cop-, si encara tinc la caçadora al penjador del passadís, a més, em tocarà regirar l’armari de les sabates perquè no recordo on coi re-dimonis vaig endreçar les xancletes de l’any passat, i a corre cuita, aniré per aquelles bermudes que si la memòria no em falla, les vaig deixar al fons d’algun calaix de l’armari.

Avui si que faig tard, ja ni hem plantejo de cap manera l’operació biquini dels collons -per quart cop hi tornem-, perquè de la nit al dia, sense previ avis haurem de suar la gota i de valent.
Collons, collons, collons, però si encara abans d’ahir estava nevant al Pirineu! Aquest país ja ho té això, s’entossudeix amb els capricis de la naturalesa que tot sovint em treuen de polleguera, però, que hi farem, deu ser l’alt preu que n’hem de pagar, oi? Qui collons ens ho havia de dir! Bestieses d’aquesta mena només poden passar en un país com aquest. Ara si que va de debò, ja estem avisats, la calor arriba en un obrir i tancar dulls. De cop i volta, re-collons!