Quan tot just estàvem pelant les castanyes amb màniga curta i amb unes Ray-Ban penjades del coll, avui, de cop i volta -meteorològicament parlant- la caiguda lliure del termòmetre té les connotacions de la modalitat més extrema d’un esport de risc. Perquè si, tremola que fa fred. Agafem-nos fort i anem amb compte amb la baixada del mercuri, que lliscant per un pendent vertical, agafa una velocitat no apta per cardíacs, sempre, meteorològicament parlant.
De fet, caldria haver estat previsors perquè a un pas de celebrar l’arriba del nou any, ja ens tocava treure la pols dels guants nous -que gràcies a les innovadores tecnologies aquest hivern no ens caldrà haver de treure’ns-els i posar-nos-els de nou cada vegada que vulguem fer una petita consulta al nostre telèfon mòbil- i, de passada, aprofitarem per fer planxa a la flamant bufanda -un dels últims regals de l’amic invisible-, que, amb l’avinentesa dels esdeveniments aquí explicats, estrenarem amb molt de gust.
En Molina ja ens avisava amb antelació que em d’estar molt pendents de les prediccions meteorològiques i, amb un ull al televisor i l’orella penjada a l’altaveu, hem d’esperar que la coneguda marca de carburants i la seva enganxosa melodia ens doni peu per saber tot el que passarà durant la propera setmana al nostre país, meteorològicament parlant, es clar.
Si estem al cas dons, no hi ha d’haver cap tipus de problema i un cop posat remei al nostre petit mal entès, possiblement mai més ens atrapin amb els pixats al ventre. Així que, amb l’experiència del que sap què cal fer en situacions d’aquestes característiques, no cal donar més voltes al tema. A poc a poc i amb bona lletra acostem-nos a l’estufa que si fa fred, molt fred, ja l’encendrem. Qui ha escrit mai sobre els covards? Meteorològicament parlant, s’entén es clar.
