“I fins quan ha de dudà la bdoma” ens afirmava un polític?, i ja en fa uns quants anys d’això, amb aquesta frase que, entre d’altres, l’APM n’ha fet una icona referencial perquè qualsevol queixa pública pugui estar encapçalada amb aquest titular tant efectiu i directe.
És per això que si ens volguéssim queixar fent ús d’aquesta afirmació -mai no faríem res que esverés el galliner, Déu me'n guard-, no perdríem mai aquest somriure permanent als nostres llavis, ara tapats, davant de qualsevol justa injustícia. Perquè els justos sempre van al cel, oi?
Però ara, amb tot aquest enrenou que ens han inculcat, no se massa ben bé el perquè, sempre paguem els justos per pecadors, i a callar, perquè tu no en saps res d’aquestes coses!, és clar.
I certament la ignorància és una virtut que cal saber gestionar i amb tota coherència, i si no bon vent i barca nova! que de savis en món n’és ple, o era de desagraïts que el món n’és ple? (ara la ignorància de què parlàvem em fa una mala passada, carai).
El fet és que amb el seny hem d’aprendre a ser una mica més lladres, més murris, ja us ho diré!
Doncs res, quan alguna cosa va malament: unos minutos musicales (aquells que ens posaven a la tele en blanc i negre quan el franquisme) a callar altre cop i cap a casa que no ha estat res!
