Pendras una porció de la tua sang un divendres de primavera, dintre un pot de terra vernissat i posaràs los testiculs d'un llebrot i el fetge d'una coloma blanca, los faràs assecar al forn, los polveritzaràs ben fins i el faràs consumar a la persona que pretindràs; i si l'efecte no surt la primera vegada, lo faràs fins a tres vegades.
He volgut començar la meva intervenció, amb la lectura d'aquest fragment extret del llibre més antic del nostre Arxiu de Memòria Popular, que data del 1739, i ens explica, en forma de diari, les moltes quotidianitats de la família Montcau de Santa Agnès de Malanyanes. D'aquest fragment, memòria històrica, els nostres protagonistes en deien: la recepta de l'amor. Són curiositats històriques del nostre municipi que hem de fer nostres i preservar-les.
És per això que davant d'un esdeveniment tan important com el d'avui, ens ha de fer sentir orgullosos de poder tenir i mantenir aquest Arxiu de Memòria Popular com una de les icones identitàries del nostre poble. Com també és valuós preservar i vetllar per un Premi d'aquestes característiques. El Premi Romà Planas i Miró ha de sevir per mantenir viva la nostra identitat, i ens ha d'honorar en l'àmbit de país, ha de ser el nostre referent sense precedents. I si som capaços de mantenir i fomentar el Premi Romà Planes i Miró, serem orgull d'identitat. El nostre compromís, tant administratiu com popular, ha de ser el mirall que ens reflecteixi com a poble model cultural.
Deixeu-me que us llegeixi uns fragments d'un curiós llibre (malauradament no traduït al català) de Gilles Lipovestky anomenat Gustar y Emocionar. Aquest llibre ens parla, entre molts punts a reflexionar, de quin tipus de cultura estem abocats a consumir.
L'autor ens diu:
Ens trobem davant d'un capitalisme de seducció que produeix en massa béns culturals que són essencialment productes recreatius de masses. (...). Es desenvolupa una cultura mediàtica-mercantil on el seu objectiu només és procurar el plaer de distracció al nombre més gran possible de gent. (...).
Una cultura accessible a tots els públics de tots els continents i que no requereix cap formació especial per ser apreciades. (...) Un tipus de cultura fàcil, efímera, espectacular, que participa plenament de l'auge del consumisme. Divertir o embrutir?, ens preguntem, perquè si la societat de seducció –ens continua dient l'autor- està acusada de frustrar a la gent, també ho està de precipitar la ruïna de la cultura. (...).
Aquesta crítica a la cultura no és recent, i el mateix autor continua explicant:
ja als anys quaranta es criticava que la indústria cultural no deixava a la fantasia ni al pensament dels espectadors cap dimensió en la qual poguessin passejar-se i moure's per compte propi. (...).
El seu resultat no és només el control de les consciències, el conformisme i l'acceptació de l'ordre social, sinó una depravació de la cultura font d'embrutiment de masses.
Arribats a aquest punt, em pregunto si hem de reflexionar de quin tipus de cultura volem deixar com herència a les properes generacions, quin és l'exemple de cultura que hem d'abanderar per tenir un futur de país amb uns valors propis i identitaris. Per això la meva crida a què el Premi Roma Planas i Miró no sigui un esdeveniment més, sinó que esdevingui el nostre referent cultural per excel·lència.
Tenim davant nostre el rigorós compromís de vetllar per mantenir més ferm i més compacte la nostra identitat com a poble.
Moltes gràcies a tota l’organització del Premi Romà Planas i Miró, moltes gràcies al Jurat Popular i al Jurat Nacional, com també moltes gràcies a totes les persones que directa o indirectament son responsables que aquest premi continuï endavant, i per descomptat moltes gràcies als escriptors i escriptores que amb els seus relats mantenen el nostre llegat més viu que mai.
P.D.: Aquest va ser el discurs ofert a la Gala d'entrega dels Premis Romà Planas i Miró 2020 i 2021 al Centre Cultural de La Roca del Vallès el dissbate 21 de novembre de 2021. El vaig concloure recitant el poema de Vicent Andrés Estallés, Assumiràs la veu d'un poble.
