Aquest és el discurs pronunciat al Centre Cultural de la Roca del Vallès per presentar el documental: La Guerra Civil a la Roca del Vallès, estrenat i projectat el passat dissabte 19 de març:
Avui tenim l'orgull de presentar-vos: La Guerra Civil a la Roca del Vallès, un documental de memòria històrica de la nostra població. Avui serem testimonis del testimoni en primera persona de tots aquells homes i dones que van patir la guerra, la repressió i la postguerra al nostre país. Veïns i veïnes del poble, que, malauradament, van presenciar la barbàrie del que significa viure en una guerra.
Quan anem camí als gairebé noranta anys d'història d'aquests fets, els tenim tots encara molt presents a la nostra ment. Les terribles imatges que ens han arribat d'una guerra se'ns impregnen a les nostres retines, en un record difícil d'entendre i d'assumir. Sobretot d’entendre el perquè.
Tot i que mai aprenem del pas de la història, avui escoltar aquests testimonis, sentir els seus relats, impensables probablement per les noves generacions, ens corprenen, ens estremeixen i ens posen de manifest la fragilitat a la qual estem exposats dia a dia.
També cal fer palesa a què gràcies a totes aquestes persones, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra pàtria segueix ben viva i activa. És per això que el nostre compromís a no deturar aquest afany de supervivència davant de qualsevol contratemps ens ha de fer més forts i grans.
Avui sentirem parlar de refugiats, sentirem parlar de misèria, de resistència, de supervivència, paraules totes que, malauradament i entrats en el segle XXI tornen a estar en boca de tots. Conceptes que no som capaços d'abolir amb el pas del temps, i que no som capaços d'esborrar del nostre imaginari.
Les guerres són dolentes per tothom: pels uns i pels altres, ens testimonia una de les nostres protagonistas. O, És molt trista la postguerra, potser tant com la mateixa guerra, ens expliciten en el documental. I també, amb quina serenor expliquen els bombardejos de Granollers: en una hora punta, a les 9 i 10 minuts del matí del 31 de maig del 1938, quan la gent anaven a comprar i les mares portaven els nens a col·le. Inclús recordant detalls que no haurien d'haver succeït, quan matisen amb una memòria intacta i privilegiada: Hi van haver 208 morts, i 300 ferits, i hi havia una dona de la Roca, en aquells bombardejos de Granollers.
Paraules que no s'emportarà mai més el vent i que nosaltres hem de ser capaços de retenir-les a la memòria, perquè, gràcies també a aquest document visual, a les nostres properes generacions els podrem detallar amb tota claredat les vivències dels nostres avantpassats.
Els nostres i les nostres protagonistes ens faran reviure uns moments impressionants, ens faran encongir el cor, ens faran plorar -és clar-, també, i molt tímidament, ens arrencaran un petit somriure, però sobretot ens faran emocionar.
Fem tard, ho sabem, però us devem tota una vida. Serveixi aquest petit homenatge per no oblidar-vos mai. Per tenir-vos sempre amb nosaltres: en Jaume, l'Agustí, la Rosa, la Montserrat, les dues Eulàlies, en Pasqual, en Joan, la Conxita, la Catalina, en Vicenç, la Maria, en Pere, l'Isidre, l'Albert, i molts més que no estan aquí. A tots ells i elles moltes gràcies per la vostra tossuderia, per la vostra resistència, per la vostra caparrudesa per dir-nos cada dia i per sempre més que la vida no ha de ser una guerra, la vida ha de ser i és un regal.
