Després de dos anys d'un silenci gairebé obligat, avui podem dir amb veu alta, clara i ferma que la diada més cultural del món torna al carrer. Avui, torna la festivitat per excel·lència que omple de llibres i roses els pobles i ciutats del nostre país. Torna el 23 d'abril, la diada de Sant Jordi.
Torna el 23 d'abril com sempre hem volgut celebrar, com mai no hauríem d'haver deixat de celebrar. I torna, a més, valent, a cara descoberta, sense por. Perquè amb l'esforç de molts, podrem sentir altre cop el somriure que havíem perdut, podrem escoltar altre cop, aquelles paraules que, amagades sota un tros de drap, havien perdut la seva força natural. Podrem respirar de nou aquella flaire agradable de les flors que tornaran a omplir els cistells de les parades de les floristeries acolorint el paisatge del carrer.
És i només ha de ser així, perquè si és 23 d'abril, és la diada de Sant Jordi, el dia mundial de la nostra cultura catalana.
Així i tot, per sort, mai hem deixat d'obrir els llibres, mai hem deixat de sentir als dits el soroll dels fulls en girar, i mai, mai dels mais, hem deixat de fer el ram de roses.
Ara que podem, doncs, sortim al carrer; ara que és ara, compartim les paraules al vent, perquè mai, mai dels mais, les hàgim de tornar a tancar rere les portes de l'oblit, perquè mai dels mais, les hàgim de silenciar en un silenci absurd. És temps d’obrir de bat a bat totes les sortides que donen llum a un esperat retorn mai oblidat.
P.D.: si fas clic al video que acompanya el post, podràs escoltar el poema Abril que Miquel Martí i Pol va escriure el 1999 al seu poemari Per molts anys, dedicat als seus néts Marta, Oleguer i Marçal.
