David Espuña, preludi a l'entrega del Premi Romà Planas i Miró el passat 19 de novembre de 2022:
ostres avantpassats han de servir per comprendre molt millor la nostra identitat.
Obrir els nostres records col·lectius a la societat ens fa entendre amb més realisme el nostre passat. No entendríem cap on anem si no sabem amb la més acurada exactitud, com es van conrear els nostres fonaments.
Si anem a cercar el significat de memòria, i concretament memòria històrica, per exemple hi podrem llegir que: memòria històrica és l'obra escrita, d'un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l'autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat. Memòria històrica és una obra literària que té l'estructura del llibre de memòries, però en la qual el protagonista autor és un personatge fictici o real, recreat per l'autor.
Seguim amb la recerca i trobem que: la memòria històrica és un concepte ideològic i historiogràfic de desenvolupament, i que ve a designar l'esforç conscient dels grups humans per trobar amb el seu passat, sigui real o imaginat, el seu valor per tractar-lo amb especial respecte. Es comprèn com un esforç actual per part de la societat i de les institucions d'un país per recuperar part de la seva història passada.
Tanmateix, doncs, ho podríem associar a la memòria popular, i és per això que del llibre: “La memoria popular y sus transiones”, de Martín Lienhard, hi podem llegir que: la memòria popular remet a les diferents memòries col·lectives dels sectors sociològics. Cadascuna reflecteix el grau de relativa autonomia politicocultural que els seus benefactors, en tant col·lectiu, aconsegueixen conservar o reconquerir en un moment i lloc donats. Cal destacar a la memòria popular, com a imaginari popular.
L'any 1925 el filòsof i sociòleg Maurice Halbwachs, ja ens deia: Es fa difícil d'entendre cada record, tal com es presenta en el pensament individual, si no es ressitua en el pensament del grup corresponent, perquè la memòria d'un individu depèn de les idees i dels valors transmesos pel grup al qual es vincula. Són semblants als de la societat en general, ja que en procedeixen de la seva experiència particular.
Nosaltres, que a la Roca del Vallès gestionem un arxiu de Memòria Popular, tenim el deure i l'obligació que aquests records individuals restin per sempre més en la col·lectivitat del poble. Ens hi hem de comprometre. I és per això que el Premi Romà Planes i Miró ens ha de permetre donar forma i color a aquesta memòria popular. Així que des d'aquest Centre Cultural, disposat a testimoniar qualsevol relat del nostre passat, ens ha d'enorgullir de poder gaudir d'aquest premi i abanderar-lo com una de les icones identitàries del municipi. Socialment i administrativament és el nostre compromís vetllar per la vàlua del Premi Romà Planas i Miró, que vivifica la nostra identitat.
Vull donar les gràcies més efusives als responsables de l'organització del Premi Romà Planas i Miró, com també al Jurat Popular i al Jurat Nacional, encarregats de donar valor i existència als nostres relats. Moltes gràcies també, a totes aquelles persones que directament o indirectament són responsables d'exaltar la sensibilitat d'aquest premi i, naturalment, moltes gràcies a la memòria popular dels nostres escriptors i escriptores que amb aquests relats mantenen més viu que mai el Premi Romà Planas i Miró.
I com a gran aficionat a la poesia, ja per acabar, voldria recitar-vos el poema: A molts llocs d'aquest món, d'Agustí Bartra. Agustí Bartra el va escriure el 1939 al camp de refugiats francès d'Agde, on van conviure milers i milers de catalans fugin de la Guerra Civil Espanyola. Aquest poema ens vol fer adonar que potser el més important no és el lloc on ens trobem; sinó que el més important, són les vivències que experimentem cadascú a cada lloc on ens trobem; és a dir, que aquestes vivències poden ser plaents a qualsevol lloc. Perquè anem on anem, fem el que fem, són les vivències les que sempre viatgen amb nosaltres. És la memòria popular la que viu amb nosaltres.
