El dilluns 29 d'agost a dos quarts de deu del vespre, als Jardins Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols, el filòleg i activista Toni Strubell pujava a l'escenari per encetar l'homenatge a Isabel Vila i Pere Caimó, i argumentava amb força: "Som aquí per treure de l'armari dos gegants de la història".
 |
Aquest acte d'homenatge, estructuralment impecable i amb una coordinació excel·lent, va transcórrer amb tota normalitat durant la càlida nit d'estiu. Els espectadors, enlluernats per la posada en escena dels artistes i oradors convocats a l'esdeveniment, van aplaudir en tot moment un espectacle que calia reivindicar d'una vegada per totes.
L'inici de l'advocada Pilar Rebaque ens posava en context la història d'Isabel Vila (Calonge 1843-Sabadell 1896) i Pere Caimó (Sant Feliu de Guíxols 1819-1878). Tot anava agafant pes amb la intervenció del grup de teatre i dansa Las Lo Las, la Cobla Ciutat de Girona, un Cor de Clavé reunit expressament per l'ocasió, la soprano Indira Ferrer amb el director Bruno Nájera, el músic i compositor Antoni Mas i el periodista Joan Teixidor. Tots ells van ser els encarregats de donar forma i color als actes per dur a terme l'homenatge als nostres protagonistes i que va acabar amb la presència a l'escenari, interpretant un fragment del discurs del 1872 a Sant Feliu de Guíxols, d'Isabel Vila (Carme Sansa) i l'entrada de Pere Caimó (un servidor, David Espuña) on tots dos ens lamentàvem del perquè encara ens manen els Borbons.
L'acte va concloure amb La Santa Espina i la participació dels descendents directes d'Isabel Vila i de Pere Caimó dalt de l'escenari mostrant una pancarta on es podia llegir: "Isabel Vila i Pere Caimó orgull del nostre país".
