És sabut i es diu sempre que a any nou vida nova, oi? Doncs, això. Vida nova i any nou. I, conscients i animats per canviar el vell calendari de la paret de casa per l'aconseguit flamant i nou almanac amb unes fotos meravelloses que encapçalen cada una de les pàgines de cada mes, fem via de cap a l'entrada del nou any. Cofois com qui estrena sabates noves, fem un cop d'ull ràpid, però atent a cada mes de l'any, per adonar-nos que aquest dos mil vint-i-tres també arriba carregat d'esdeveniments que amb il·lusió haurem d'afrontar.
A primera vista, però amb un ordre alterat, ens adonem que -tenint els mateixos dies i els mateixos mesos-, hi podem observar alguns petits canvis de programació. Per exemple, algunes efemèrides canvien de data -per allò de poder-les encabir en cap de setmana, si pot ser, que sembla que és millor per tots- o que, segons quines festivitats, ballen unes setmanes amunt o avall del calendari segons les fases lunars. Altres dates fixades al calendari construeixen uns ponts que ni el mateix Calatrava seria capaç de dissenyar amb extrema cura mil·limètrica sobre un planell del millor estudi d'arquitectura. I amb un somriure als llavis, però amb una enyorança desitjada pels records passats, anem corrents a cercar com es veuen afectats els nostres dies escollits per a les vacances estivals.
Però amb tot, és sabut també que passi el que passi o fem el que fem, l'ordre dels factors no altera per res el resultat del producte. L'any és el que és, i aquest, camina endavant amb les seves cinquanta-tres setmanes encabides en els seus dotze mesos.
En definitiva, tot un treball de recerca molt ràpid, però alhora acurat, per saber que el nostre plàning anual tot just acaba de començar.
Ah!, però, en el temps just de fer aquest post i com qui no vol la cosa, deixeu-me dir que sense adonar-me'n -i només estem a mig mes de gener-, ja tinc mitja agenda plena del 2023. Collons!, què ràpid fem via cap al vint-i-quatre!
