Emulant la ja conegudíssima onomatopeia que utilitza l'actual cuiner més de moda de la cuina catalana, Arnau París, al tancament del programa cuines a les explicacions de les seves receptes culinàries, volem fer-nos també ressò d'aquest joc de paraules, per adonar-nos que no només els plats més exquisits o els més originals, o fins i tot, les menges més complicades de fer a primera vista o les receptes d'ingredients impossibles, es poden fer en un pim-pam. No només això. I, lògicament, coincidirem tots a dir que el fet de fer-ho tot en un pim-pam no se li ha de treure gens d'importància als mèrits del treball, ja que hem de saber, que la feina ben feta mai es mesura pel seu temps, ans al contrari, l'hem de mesurar per la seva bona laboriositat.
En aquest sentit, per arribar al cap de vall del carrer, m'he adonat que, a mesura que passa el temps, la mateixa vida quotidiana, passa per un estat natural tan excepcional que s'acaba materialitzant en un pim-pam. Tot, sense despentinar-me, i a més, sense baixar de l'autobús.
Un ritme veloç i trepidant que em permet veure que, quan just entrada la primavera desitjava amb ansietat la parada estival d'enguany, no m'he adonat que parlant parlant ja estem pensant en el cru hivern de Nadal i, si em despisto un pèl i no estigui al cas, no me'n recordaré si m'he menjat les castanyes ben torrades que la castanyera de la plaça major em prepara cada tardor, a la vora del foc, amb aquella peculiar paperina de paper de diari. Perquè encara que el temps s'entossudeix a no recordar-nos-ho, hem d'anar amb molt de compte per no perdre el rastre de les quatre estacions. Ja que si no, acabarem pensant que això només és un invent imaginari del gran Antonio Lucio Vivaldi.
Doncs, ara que en parlem i podem, per què no fem una parada a tot plegat, i pensem en aquelles castanyes torrades? I, de pas, per què no pensem, a poc a poc i amb bona lletra, a fer la llista per comprar tots els ingredients que necessitarem per fer els panellets d'enguany? Parem, reflexionem i pensem. També, si ho vols, pots fer un clic a l’enllaç i escoltar un relat curt de la tardor. Ah, però això sí, tot en un pim-pam!
