Ai amb l'ai

Que a la vida actualment anem a preu fet, és sabut per tothom. Que, a més, tenim aquella sensació que ho hem d’enllestir tot en un tres i no res, també. I això ens porta a la conclusió que tot el que ens proposem ho volem per ahir i com Déu mana. La feina ben feta -evidentment- i amb una rapidesa esfereïdora.

I és que els nous temps venen amb noves tecnologies -benvingudes noves tecnologies?-, que ens aporten maneres diferents de com fer les feines diàries. Aquestes noves tecnologies ens donen una nova visió de com treballarem a partir d’aquest nou futur que ja és història.

Fa molt temps vaig llegir un article en un diari on explicava, més o menys, que quan apareixen revolucions industrials al llarg de la nostra història, es carregaven -literalment- molts oficis i professions, i això, doncs, implicava la pèrdua de molts llocs de treball. Renovar-se o morir. Però per contra, seguia aquell article, aquelles mateixes revolucions industrials creaven noves i millors professions amb una prosperitat envejable i, a més, donaven pas a molts més nous llocs de treball. Per tant, hem d’entendre que si els canvis els fem bé, sempre seran bons per la comunitat.

Ara ens trobem davant d’una d’aquestes noves revolucions industrials, si és que ja no fem tard, és clar. Fa temps que les lletres A.I. (Artificial Intelligence) -carai que bé sona així en un anglès perfecte de Harvard- estan en boca de tothom. Ja és com aquell que va al forn i demana una barra de mig, així sense més ni més: -Posa’m una inteŀligència artificial, quan és? Fàcil, ràpid i a un just preu. Aquesta inteŀligència artificial ens facilita tant la feina que amb un sol clic tenim un ventall de possibilitats al nostre abast.

Bé, i ara és on vaig. Just abans de les festes de Nadal, vaig estar present en una taula informativa on s’exposaven les conseqüències de la inteŀligència artificial aplicada a la meva feina professional. I resumint les conclusions, les perspectives de futur per la nostra feina no són massa encoratjadores. És evident, ja hi estan treballant, que calen unes lleis que regulin tota una sèrie de pactes laborals per salvaguardar els nostres drets i deures amb les empreses implicades, però això sí, cal que es facin ràpides com el vent -com la tramuntana de l’Empordà-. Però, mentre que la tecnologia avança a la velocitat de la llum, la legislació d’aquest país encara s’arrossega amb un carro estirat per bous. Si no ens espavilem, caldrà anar amb compte i veure-les venir, ai amb l’ai!