Aquesta setmana les temperatures han estat a l’alçada de les conseqüències. El sol està al lloc on li correspon. El dissabte que ve, per guanyar llum al dia, avancem una hora el rellotge i per acabar-ho d’adobar la setmana santa ja és aquí –per cert ja tinc la mona encarregada, no patiu els de Corbera.
Bé. Anem bé. Tot sembla que comença a rotllar. Treiem-nos la son de les orelles. Arquegem els braços tot el que puguem i a carregar-se les piles toca.
Avui oficialment comença la primavera, i això si que no té preu. No se perquè però en aquest país, i que duri la cosa, estem acostumats, ho volem. Volem estar al carrer, volem sortir amb els amics, volem prendre qualsevol cosa a les terrasses dels bars... Ens agrada i volem que comenci el bon temps. Fins i tot he tret la pols de les meves crocs –no sabeu pas com les he trobat a faltar.
Ara que encara dubtem de guardar la jaqueta al rerefons de l’armari -no fos cas que hasta el 31 de mayo (bla bla bla...)-, no ens ho pensem més i sortim al carrer. Que bulli la sang!
