Per molts -i que ho pugueu aprofitar molts anys-, comencen les vacances de la Setmana Santa. Per tots els altres mortals seguirem com sempre, però de fet, i així és, m’agrada el que faig, i per tant tinc aquesta necessitat de estar ocupat, de treballar –més que en voldría-.
Una setmana si més no diferent inclús a l’hora d’organitzar-te. És com si el temps corrés a favor nostre. No tenim aquella sensació de pressa que ens fa anar de bòlit.
La setmana Santa ja és aquí.
Però quins capricis que té la vida, perquè de Santa ja no en té res aquesta setmana.
L’església, l’icona dels valors, el camí a seguir, avui està en el punt de mira mundial. Quin enrenou aquest capellans –la mare que els va parir-. I resulta que encara els haurem de perdonar. Però que s’han cregut aquets. Què ens ha d’ensenyar aquesta església!
Dons bé nosaltres, Sants i sans com sempre, celebrarem la nostra Setmana Santa com cada any, amb família, amb els amics i sobretot amb tota la gent que estimem de debò, quina sort que en sigui tanta. Ah! I sobretot amb la Mona, més gran que mai i de xocolata que és, a punt.
